La paraula «ros» té en valencià diversos significats provinents d'ètims diferents, que en la seua evolució han confluït en la mateixa forma. Una d'estes formes prové del llatí «ros, roris», que ja feia referència, com ara, a les gotes d'aigua que es formen per condensació directa del vapor d'aigua present en l'aire sobre el sòl, la vegetació i altres objectes, principalment durant la nit. Es tracta d'una variant de la paraula «rosada», que és la forma més estesa en valencià per a designar este fenomen meteorològic. A Mallorca també es diu «rou».
En molts pobles valencians la paraula «ros» ha quedat fossilitzada en l'expressió la Nit del Ros, una festa d'antiquíssima tradició (hi ha testimonis de textos àrabs que ja hi fan referència) en què se celebra l'arribada de l'estiu. Se solen menjar pastissos tradicionals, com la coca de tomaca i pimentó, i es passa la nit al cel ras entre amics i familiars rebent la caiguda del reixiu al cap. L'aigua, ni que siga en minúscules gotes d'aigua, ha tingut sempre un caràcter purificador.
