La paraula «pissara» fa referència a una superfície pintada de negre o verd que els docents han usat tradicionalment com a suport escrit per a les seues explicacions orals. En un futur pròxim, segurament seran substituïdes per pissarres digitals interactives, que permeten combinar interactivament un ordinador, un videoprojector i una pantalla tàctil, a on es poden fer anotacions directament.
Atenent estes perspectives, potser és oportú recordar que es diu «pissarra» perquè antigament —i no en un temps remot, sinó tot just en el segle XIX— els estudiants de matemàtiques començaren a usar làmines de pissarra per a representar figures geomètriques. Actualment, este mineral s'utilitza sobretot per a cobrir teulades.
Entre nosaltres el mot «pissarra» és relativament recent. La primera documentació, registrada en el diccionari de Pere Labèrnia, data de 1839. Ens vingué a través del castellà, i al castellà li arribà segurament del basc, de la forma composta «lapitz-arri», que venia a significar 'llosa de pedra'.
