La «nigromància» és un mètode d'endevinació basat en la invocació dels esperits dels morts. És una pràctica antiga, comuna a la tradició mística de moltes cultures. En la mateixa Bíblia es narra que el rei Saül, tot i proscriure l'activitat dels nigromants, per considerar que tenien relacions amb forces obscures, recorregué, disfressat, a la bruixa d'Endor per tal que evocara l'esperit de Samuel, i poder demanar-li ajuda per a combatre els exèrcits filisteus que amenaçaven les forces israelites.
Amb tot, la paraula «nigromància» no és sinó el fruit d'un malentés. Prové del llatí «necromantia», i este del grec «necromanteía», formada per la unió de «nekrós», 'cos mort', i «manteía», 'endevinació', i així és, de fet, com s'ha mantingut en pràcticament totes les llengües: en francés es diu «nécromancie»; en portugués, «necromancia»; en italià, «necromanzia»; en anglés, «necromancy»... Però tant en valencià com en castellà el primer component d'este terme compost, «necro», es canvià per «nigro», derivat de «niger», 'negre', a causa de l'assimilació de l'activitat dels nigromants a la màgia negra.
