Un «jeroglífic», en la versió més popular, és un passatemps que consistix a desxifrar un missatge que apareix expressat a través d'un conjunt de signes i figures. Per extensió, la paraula «jeroglífic» també s'utilitza en referència a qualsevol cosa que resulta difícil d'entendre.
Però, en realitat, este significat contemporani no és més que el resultat del desconeixement dels sistemes de comunicació antics. A nosaltres el mot jeroglífic ens arribà en el segle XVII com un cultisme provinent del llatí «hieroglyphicus», forma presa del grec «hieroglyphikós», composta de «hierós», que significava 'sagrat', i de «glýpho», 'gravar'. L'escriptura jeroglífica és, efectivament, la que feien servir els sacerdots egipcis en els antics monuments funeraris. Durant molt de temps eixes figuretes resultaven enigmàtiques. No fou fins al 1822 quan l'arqueòleg francés Jean François Champollion pogué desxifrar l'alfabet jeroglífic a través de l'anomenada pedra de Rosetta, un fragment d'una estela que havien trobat els soldats de Napoleó en l'aldea egípcia de Rosetta.
Carmelina Sánchez Cutillas, declarada escriptora de l'any per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, té precisament un llibre titulat «Els jeroglífics i la pedra de Rosetta». Sempre és un bon moment per a recrear-se en la prosa poètica de Carmelina.
