El terme "bluetooth", escrit en anglés sense adaptar ortogràficament, i pronunciat també a la manera anglesa [blutúθ] (el símbol fonètic θ representa el so de la «z» castellana), és ja del tot habitual entre moltes persones, i per això s'ha incorporat al Portal Terminològic Valencià. Es tracta d'una tecnologia que permet connectar entre si diversos dispositius (com ara telèfons, ordinadors, impressores, etc.) a través d'una radiofreqüència sense necessitat d'utilitzar cables.
L'origen del terme és molt curiós. Fou inventat per l'enginyer informàtic Jim Kardach en 1994 a partir del nom d'un antic rei viking, Harald Blatand, que unificà diverses tribus escandinaves per a convertir-les al cristianisme. Eixa voluntat unificadora serví d'inspiració per a donar nom a la tecnologia Bluetooth. Esta forma és la traducció a l'anglés de Blatand, que al valencià es traduiria literalment per 'dent blava'. Les raons de per què se li deia així a este rei són dubtoses. Però, en qualsevol cas, cal tindre present que la higiene bucodental en el segle X no estava molt desenrotllada.
El símbol del «bluetooth» està basat en la combinació dels símbols de les lletres H i B (les inicials del nom del rei) en l'alfabet rúnic, que era el que feien servir en aquella època les llengües germàniques i escandinaves.
