La paraula «cueta» s'ha format afegint el sufix «-eta», de caràcter diminutiu, al substantiu «cua». Però, contràriament al que es podria desprendre del sentit recte del mot, amb este nom es coneix un pardalet amb una cua estreta i molt llarga. En la terminologia científica rep el nom de «Motacilla alba», i popularment ha sigut batejat amb molts noms. Moltíssims. A més de «cueta», es coneix també com a «coeta d'all», «coetina», «cuereta» o «tetina», noms, tots estos, que deriven de l'apèndix caudal; també se li diu «enganyapastors», «pastoreta» o «pastorella», per la seua relació esquiva amb els pastors; i també «senyoreta», «dameta» o «pardaleta», pels seus gràcils saltironets, i encara rep altres noms, com «piuleta», «tita», «xeremita» o «xorovita», pel seu cant peculiar.
Té uns díhuit centímetres de llarg, amb el dors cobert amb un plomatge de color cendrós, i el ventre, amb plomes blanques; el cap és de color negre per dalt i per baix, amb una banda blanca en la part central; les potes són llargues i esveltes, però la cua, que mou sense parar, és el seu element més distintiu, i per això ha servit per a anomenar-lo amb una referència metonímica. En les nostres terres només habita durant els mesos d'hivern. En castellà, precisament per l'associació a eixa estada temporal en temps de fred intens, rep el nom de «aguzanieves» o «pajarita de las nieves»; també se li diu «lavandera blanca», perquè sol nidificar vora rius cabalosos o en àrees amb abundants aiguamolls.
