Hi ha qui sosté que el Sant Greal, la copa que feu servir Jesucrist en el sopar que feu amb els apòstols la vespra de la passió, conegut en la tradició cristiana com l'Última Cena, i que després —segons esta mateixa tradició— utilitzà Josep d'Arimatea per a arreplegar la sang vessada per Crist en la crucifixió, està custodiat actualment en la seu de València. La llegenda —com totes les llegendes— té un punt de fabulació. És difícil reconstruir amb absoluta certesa els camins que recorregué esta apreciada relíquia. Però, siga com siga, està llegenda està fonamentada en algunes dades històriques objectives. Se sap que el rei Alfons el Magnànim traslladà este calze a València l'any 1424, i que tretze anys més tard l'entregà al capítol catedralici com a penyora pel préstec de 40.000 ducats d'or que havia rebut per a finançar les seues guerres italianes. En la novel·la de Joanot Martorell es descriu una reproducció d'este objecte sagrat, que el Tirant portava sobre l'elmet: «hon havia pintat lo càlzer e la hòstia per ço com genovesos e venecians posaren penyora».
La paraula «calze» prové del llatí «calix», que significava 'copa'; a vegades també s'usava com a 'marmita’, i altres voltes per a referir-se als canonets per a on raja l’aigua de les fonts. Però estos usos vulgars quedaren esborrats, i per a nosaltres el «calze» en l’actualitat ha quedat associat exclusivament a la copa, tradicionalment de metall preciós treballat artísticament, usada per a contindre el vi en la celebració eucarística.
