El verb «erradicar» ve del llatí «eradicare», a on tenia el significat de 'arrancar, extirpar'. S'havia format per la combinació del prefix «ex-» (reduït a «e-» per contacte amb la consonant «r»), que significa 'cap a fora', i el verb «radicare», 'arrelar', format a partir del substantiu «radix», «radicis», i que donà lloc a la forma «raïl» (que després en algunes àrees passà a ser «rel» o «arrel»). En sentit estricte, estes paraules designen l'òrgan de les plantes superiors que creix en sentit oposat al tronc, normalment de forma subterrània; però, en sentit figurat, també s'utilitza habitualment com a metàfora per a referir-se a la causa profunda d'alguna cosa, sobretot quan s'apunta a algun problema.
El verb «erradicar» té, efectivament, una relació molt directa amb este sentit figurat. Se sol usar per a fer referència a una malaltia contagiosa, a la fam, a la misèria, a una influència considerada perniciosa... S'erradica, en definitiva, el mal, en qualsevol de les seues múltiples manifestacions.
I així és com recentment, impregnats d'este bon propòsit, s'ha modificat també l'ortografia d'esta paraula. Abans s'escrivia amb una erre simple («eradicar»), però ara ha passat a escriure's amb erre doble («erradicar»). Dins del mal, anem pel bon camí. Si les coses poden ser senzilles, no hi ha cap raó per a complicar-les.
