L'expressió «línia roja» és cada vegada més usada. No està (encara) en els diccionaris; però, en vista de la tendència general que pot constatar-se tant en els mitjans de comunicació com en els discursos polítics, és molt probable que no tarde molt a incorporar-s'hi. S'usa en sentit figurat per a referir-se a un hipotètic límit que algú no està dispost a acceptar. Travessar-lo implica trencar un consens bàsic i endinsar-se en un camí sense retorn.
El color roig se sol usar amb un caràcter admonitori. Un senyal de circulació amb el cercle roig indica 'prohibició'; la llum roja del semàfor, 'no passar'; la targeta roja que alça l'àrbitre en un partit de futbol significa 'expulsió' del jugador amonestat.
Així i tot, en el cas concret de la «línia roja», per molt evident que puga paréixer el seu significat a partir dels exemples referits, les obvietats sovint són enganyoses. Ens ve de l'anglés «red line». En el sentit comentat, començà a usar-se a mitjan segle XX. Se'n poden adduir exemples anteriors; però probablement fou James Jones qui, amb la seua novel·la «The thin red line», publicada en 1962, i portada després al cine per Terrence Malick (comercialitzada entre nosaltres amb el títol en castellà de «La delgada línia roja»), ha contribuït decisivament a l'expansió d'esta expressió. Ara forma part del nostre cabal lèxic. Res del que diem és perquè sí.
