Amb la paraula «gralla», provinent del llatí «gracula» —probablement de creació onomatopeica, a partir del so que emet este pardal quan crida—, es fa referència a un grup d’aus de la família dels còrvids, que oscil·len entre els trenta i els quaranta centímetres de llarg, i que tenen com a tret distintiu un plomatge de color negre amb reflexos iridescents de tonalitats blavenques, verdoses i violàcies. La varietat més estesa actualment en el nostre entorn és la «gralla de bec roig», coneguda en la terminologia científica amb el nom de «Pyrrhocorax pyrrhocorax».
El seu hàbitat natural és la muntanya, prop de barrancs, a on sol nidificar en clevills de parets rocoses i escarpades; però cada volta és més corrent veure-les saltironejant per parcs i jardins en busca d’aliment. Amb un bec de color roig viu i lleugerament corbat, extrau de terra cucs, larves i altres insectes. Les potes són també de color rogenc. Els exemplars més jóvens tenen el bec de color ataronjat, i les potes, de color rosat.
