Un «pont» és una construcció destinada a salvar un riu o qualsevol altra depressió del terreny. Deriva de la forma llatina «pons, pontis». No hi ha cap constància que existira alguna altra paraula semblant, formada amb la mateixa arrel, en altres llengües antigues. I això no vol dir, evidentment, que abans no hi haguera recursos per a travessar rius. Des de troncs caiguts, fins a pedres, cordes o barques disposades en paral·lel, amarrades les unes amb les altres i amb taulers de fusta per damunt, tot aprofitava amb eixe mateix objectiu. Però el primer pont sòlid conegut, en un sentit assimilable als actuals, fou l'anomenat «pont Sublici», construït al voltant de l'any 642 a. C. sobre el riu Tíber per a unir la ciutat de Roma amb la zona situada en la riba dreta del riu.
La paraula «pont», amb el temps, l'hem anat dotant de sentits figurats. La veritat és que es presta a fer moltes metàfores. En els anys cinquanta del segle XX, començà a generalitzar-se l'ús de «pont» en el sentit de dia entre setmana situat entre dos festius, i per tant susceptible de convertir-lo en no laborable a partir de qualsevol dels mecanismes que proporciona la legislació laboral. I d'ací ha passat a molts altres camps, com l'electricitat, l'ortodòncia, la informàtica... En tots els casos subjau la idea de connectar dos elements inicialment separats. Amb esta mateixa idea, també s'ha creat l'expressió «construir ponts »(que a vegades també s'usa amb els verbs «alçar» o «establir») per a referir-se a l'obertura de processos de negociació entre dos parts enfrontades. Cal remarcar que, en este cas, seria un calc del castellà fer servir verbs com «tendir» o «estendre».
