El verb «eixugar» prové del llatí «exsucare», que s'havia format per la combinació del prefix «ex-», 'fora', i «sucare», forma verbal derivada de «sucus», 'suc', que s'usava per a referir-se tant a la saba de les plantes com al líquid que conté el cos humà o el dels animals. La juxtaposició d'estos dos elements lèxics donà, consegüentment, el significat de 'extraure el suc a alguna cosa'.
Més enllà de les curiositats etimològiques, pot resultar molt útil entendre el procés de formació de les paraules per a comprendre el sentit precís que han adquirit en l'actualitat. Segons el diccionari, el significat bàsic del verb «eixugar», a partir del qual s'han anat formant tots els altres sentits, és fer que una cosa banyada perda per evaporació l'aigua que la cobrix o l'amera. Així, si es vessa un líquid per algun lloc, passant un drap o un paper per la superfície l'«eixugarem»; també podem «eixugar-nos» les llàgrimes quan ens cauen galta avall torcant-nos-les amb un mocador; o la suor absorbint-la amb una tovalla; si ens hem llavat el cap, podem «eixugar-nos» els cabells llançant-nos un xorro d'aire calent; així mateix, per analogia, podem «eixugar» un got o un plat quan ens bevem o mengem tot el seu contingut; fent un salt figuratiu, inclús podem «eixugar» un deute si paguem completament els diners que ens havien prestat, o «eixugar» el dèficit d'una empresa o una corporació si restablim l'equilibri comptable amb nous ingressos.
