La paraula «farda» és un recipient sonor que conté molts significats. O potser, aprofundint en esta imatge visual, seria més precís dir-ne que el mot «farda», en realitat, no és un sinó diversos continents que, amb orígens molt diversos, per atzars evolutius, han confluït finalment en una mateixa combinació de lletres.
Una d'estes «fardes» prové de l'àrab «farḍah», a on tenia el significat de 'imposició'. I, efectivament, en la nostra tradició lèxica el vocable «farda» fa referència a un tribut que pagaven els sarraïns i els jueus radicats en els regnes cristians pel simple fet de permetre'ls que visqueren en les terres que havien ocupat segles arrere. És l'eterna pugna entre colonitzats i colonitzadors, filtrat pel tamís de les creences religioses o l'origen ètnic. Este significat, com és natural, ja s'ha extingit. Però és l'origen d'un ús plenament vigent de la paraula «farda» referit a la part d'una papereta de loteria o altres jocs d'atzar que es queda l'associació que emet o ven eixes participacions. Procedent d'este mateix origen, també tenim l'expressió «pagar la farda», que s'usa encara en moltes comarques per a indicar que alguna cosa s'ha aconseguit fent molts sacrificis. És un vestigi d'aquell tribut, que en alguns territoris podia arribar fins al 40 % de les collites.
Demà, més «fardes»...
