La paraula «cereal», especialment entre la població jove, se sol associar ara al contingut d'unes bosses de plàstic que, empaquetades en vistoses caixes de cartó, contenen boletes o altres formes variades constituïdes per un conglomerat de grans. Se solen prendre, mesclades amb llet, per a desdejunar. I sí, efectivament, això són cereals, tot i que sovint estan mesclats amb xocolate, sucre o altres ingredients, per a fer-los més apetitosos als xiquets.
Però, en termes estrictes, el mot «cereal» s'usa per a designar unes plantes el fruit de les quals, el gra, és ric en glúcids i susceptible de ser transformat en farina. Entre els principals cereals estan el blat, l'arròs, la dacsa, l'avena, la civada i el ségol. Els cereals han constituït, durant milers d'anys, el principal aliment de la humanitat. Aprenguérem a cultivar-los i a transformar-los en aliment en el Neolític. El conreu i l'emmagatzemament dels cereals és una descoberta decisiva en l'evolució de la humanitat. Suposa l'inici del sedentarisme i, consegüentment, la creació de nuclis de població estables. Les primeres grans civilitzacions es desenvoluparen a partir d'este coneixement, que potser ara ens pareix tan elemental.
Per això, comprensiblement, l'etimologia de la paraula «cereal» és un tribut directe a Ceres, la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat en la mitologia romana. Tot està profundament entrelligat. El mateix nom de Ceres, en realitat, s'havia format a partir de l'arrel protoindoeuropea «ker», que significava 'créixer'.
