La paraula «trapatroles» (pronunciada amb «o» oberta) s'usa per a referir-se a algú que actua irreflexivament o que parla amb precipitació. Però, a més, i sobretot, s'està donant a entendre que aquell a qui se li ha aplicat tal qualificatiu inspira molt poca confiança per a encomanar-li alguna gestió. Dir d'algú que és un «trapatroles» és com dir-ne que, efectivament, parlarà amb uns i altres. Això segur! Perquè li agrada molt xarrar i fer-se veure; però, al final de la correguda, després d'embolicar la troca, no acabarà de rematar la gestió encomanada satisfactòriament. Els detalls el superen i, al final, el resultat serà un empastre segur.
L'origen de la paraula «trapatroles» és dubtós. Apareix documentada per primera vegada en el segle XIX, en un text de Constantí Llombart, però ja tenia, amb tota seguretat, una extensió considerable en l'expressió oral. Hi ha moltes altres paraules que, partint del mateix patró sil·làbic, tenen un significat relacionat, com «trapassa», 'embolic'; «trapasser», 'enredrador'; «trapalatrop», 'desmanotat'... Es tracta de paraules de creació expressiva, formades amb una seqüència de sons repetits que tendixen a imitar una determinada manera de parlar.
