La paraula «arruixó» se sol usar per a referir-se a una ploguda breu i intensa, però en general de poca aigua. Este fenomen meteorològic, típic de l'estiu, es produïx com a conseqüència d'un ascens d'aire calent i humit des d'una àrea reduïda de la superfície terrestre, que dona lloc a la formació d'una massa nebulosa de desenvolupament vertical. Com a retroacció a este ascens sobtat de calor, a fi d'anivellar la densitat i la temperatura de l'aire, es produïx un descens d'aire fred i sec des de les capes altes de l'atmosfera, que s'introduïx com una falca des de la cúpula del núvol i que dona lloc a una precipitació en forma de pluja.
El vocable «arruixó» s'ha format per derivació del verb «arruixar», que, procedent del llatí vulgar «roscidāre», s'havia format a partir del llatí clàssic «roscĭdus», 'ple de rosada, humit', i este al seu torn provenia de «ros», 'rosada'. El sufix «-o» amb què es remata este mot té tradicionalment un caràcter diminutiu en valencià. I a vegades, per a reforçar encara més la poca aigua descarregada, es parla d'un «arruixonet». Així és concretament, amb esta forma de doble diminutiu, com apareix registrada en la primera documentació que tenim d'esta paraula, en què, en una crònica circumstancial redactada en un entranyable valencià col·loquial en el periòdic satíric «La Donsayna», es deia que «raro es el dia que no tenim un arruixonet». Era l'any 1844. Molt ha plogut des d'aquell moment; però sentir novament estes veus inalterades, a pesar dels estralls causats pel pas del temps, és un bufit refrescant per a l'orella.
