Completant la tríada de variants derivades del llatí «ingĕnium», tenim també la forma «giny». En l'actualitat, esta paraula està definida en el DNV amb dos accepcions: una, com a 'estratagema, maquinació', que pot il·lustrar-se amb este fragment de l'obra de Joan Fuster: «Tot el que és giny verbal, confecció de paraules, poesia, novel·la, metafísica, teatre, queda integrat en un àmbit de possibilitats relativament determinades...»; i una altra, com a 'màquina, especialment artefacte de guerra per a atacar o defendre'.
Estos dos significats són el resultat d'una tendència de la lexicografia contemporània a distribuir en camps semàntics especialitzats un significat genèric entre les diverses variants formals que s'han anat gestant. Però, antigament, el sentit de «giny» era equivalent al de «enginy». Al cap i a la fi, no és més que un simple acurtament: «més val giny que força», es deia en el «Llibre dels feits del rei en Jaume».
Alguns lexicògrafs contemporanis, com Francesc Ferrer Pastor, partint d'esta tradició, han incorporat també en les seues obres, dins de l'entrada «giny», el sentit genèric de 'agudesa d'enteniment'. Esta tendència a l'especialització semàntica és un tema complex, que ha generat molts debats. Però, precisament per això, per a no ficar-se en bucs, convé evitar traslladar a l'àmbit escolar d'una forma lleugera, com si es tractara de simples «incorreccions», certs usos que han sigut del tot normals per a molts parlants durant molt de temps.
