Encara faltava una hora per que començara la final i un grup d´aficionats de Genovés, amb samarretes de suport a Carlos, calfaven la partida a les portes de Pelayo fent explotar els seus masclets. L´ambient a la «catedral», com pertoca a una final de la Lliga en plena setmana fallera, va ser extraordinari durant tot el matí.
El remodelat restaurant del trinquet no va donar l´abast davant una marea humana amb ganes de pilota. Entre els esmorsar, cafés i copes prèvies a la partida van aparèixer el president de la Generalitat, Ximo Puig, i el de les Corts, Enric Morera, acompanyats per José Luis López, l´amfitrió del desenllaç de la Lliga. També els representants de la nova Fundació, que ahir va celebrar la seua primera final com ens responsable de la pilota professional. «Si no sabem traure-li rendiment a este espectacle és que som molt roïns», confessava un dels seus responsables amb la partida ja acabada.
Es podran millorar, tanmateix, algunes coses, com les interrupcions provocades per la gent que vol creuar la canxa per anar al bar o els serveis. Per contra, no es podrà fer res per millorar la intensitat i la cavallerositat amb la que es viu el joc. Que li ho diguen a Ribera, marxador de la final, que recorria de banda a banda l´escala acceptant travesses.
A la galeria del rest, els rojos de Benidorm animaven a Pere Roc II i els blaus de Petrer a Francés amb un intercanvi net de crits d´ànim. Desperdigats per la resta del trinquet, una ampla representació de Meliana, amb ganes de vore a Bueno, i els de Genovés, que no van deixar mai de fer soroll.
A les lloses, la concentració impedia als jugadors disfrutar de l´ambient. Pere Roc II, sempre enèrgic, no deixava en pau a Jesús. L´ordenava, el corregia, l´animava... A l´altra banda de la corda, Javi era el que asserenava a Francés en cada pausa. Molt més gelat que el rest de Benidorm, el de Petrer assentia i feia casa al de Massalfassar, que ahir jugava la seua segona final consecutiva amb Pere Roc II en contra. De nou va tocar creu per al mitger, malgrat que va demostrar estar en un gran moment de forma.
També Jesús, que a partir del 30-30 va començar a jugar al seu millor nivell. Fa 15 anys va guanyar la seua primera final com a professional, llavors en la punta i amb la companyia de Núñez i Félix. Ahir, amb ganes de reivindicar-se, va soltar el braç. Tant, que després de caure a terra va patir unes rampes que semblava que el podien impedir jugar el tram final de la partida. Tot va quedar en un esglai.
La partida, com a bona final, va calfar-se. Una pilotada de Javi va impactar en el rostre d´una espectadora. El gel va apareixer ràpid per rebaixar la inflamació. Poc després, un (mal) aficionat parava una pilota bona de Javi. Ningú ho va entendre. Disgust per als blaus que perdien els nervis en el moment clau.
El últims quinzes van estar enllumentas per la mirada perduda de Pere Roc II. Fixada en la seua segona Lliga consecutiva que va tancar una altra festa completa de la pilota.
