El poble dels frisons va plantar cara a l'Imperi Romà en els temps de Tiberio. Va plantar cara a Carlomagno, va tindre el seu propi Regne i lluita en ple segle XXI per la seua identitat. Dimecres que ve, l'estadi de pilota a mà de Franeker congregarà a deu o dotze mil persones per a presenciar la trobada de pilota a mà més multitudinaria del món.
Véncer en eixa trobada, partida més gran de l'any, és una glòria per a qualsevol dels xics que senten la necessitat de respectar la identitat heretada des de temps remots. La fatxada de sa casa lluirà durant l'any la corona de llorer que rebran de mans de les autoritats. Moltes vegades ha sigut la pròpia reina d'Holanda, acompanyada de la seua família, la que ha volgut testimoniar la seua proximitat amb la identitat frisona. Perquè eixa partida de pilota és molt més que un acte esportiu: és l'expressió sentimental d'un poble que vol continuar sent poble i que s'unix a través del joc de pilota. Un poble que ha aconseguit salvar la seua llengua gràcies a introduir-la en el sistema escolar.
Allí, en eixa cita que és esport, cultura i identitat, estaran totes les delegacions que un dia després, competiran, durant tres jornades, pel X Campionat d'Europa que organitza la CIJB. El PC de Franeker, ciutat de 13.000 habitants, se celebra ininterrompudament des de l'any 1854. Qualsevol aficionat de la Marina entendrà perfectament el sentit del traure, la restada de volea, la ratlla i el quinze que es guanya al guanyar-la. Per què es juga igual que en l´Horta, la Toscana o les terres basques? Algú pot explicar com la «chaza» de Nariño o el Putumayo, la pilota a mà dels tarascos o mixtecos utilitza quinzes i ratlles ? Va ser una casualitat històrica que floriren a un costat o a un altre de l'oceà formes de joc tan complexes i semblants? En tot cas el que sí que és evident és que, hui, eixe joc, que és ja esport, forma part de les identitats a respectar per cada un dels pobles que ho han conservat. I que eixe valor és el que protegix la CIJB.
Un valor que supera, amb molt, qualsevol altra pretensió que puga canalitzar-se a través d'estructures oficials controlades per governs. Si el Joc de Pilota val la pena és, justament, perquè forma part de les entranyes amoroses Les seleccions europees arribades des dels pobles valencians, bascos, anglesos, picards, piamonteses, valons, flamencs o frisons, viuran un moment especialment emotiu. I ho faran perquè, justament a través d'una organització nascuda en 1928, i que ha incorporat a la seua essència el lema d'Unir en la Diversitat. Només des del respecte als sentiments més arrelats de cada poble, als seus desitjos naturals de ser un mateix, pot construir-se una sòlida unitat. Les unitats imposades són oli de ricí, castic innecessari, dèbil costura que avans o després acabarà per trencar-se.
Durant esta setmana es jugarà la que ja és dècima trobada de nacions europees que han sabut sostindre el joc de pilota a mà. El joc lloat per famosos escriptors de cada un dels seus territoris, el que va provocar les primeres cròniques esportives, el que va congregar a milers de persones en els desafiaments comptats en diaris o novel·les; el que es va dibuixar en quadros preciosos, el que va alçar escultures als seus herois llegendaris, o el propi esport, com podem veure a l'accedir a Franeker... el que va inspirar obertures o senzills pasodobles...el que forma part de la vida secular dels seus pobles i ciutats.
