Vesprada llarga com un ciri la d'ahir al trinquet de Pelayo en què la partida d'escala i corda s'endugué els aplaudiments del respectable en contrapunt als colps més elementals del raspall en el marc del trofeu mixt que organitza la Fundació de pilota. Arribava l'equip blau, un blau cel representatiu de Baleària, comandat per De la Vega, Santi de Finestrat i Raúl de Godelleta, amb les primeres urgències en la classificació després de passar inadvertits en la primera jornada per fer front a l'equip roig de Savipecho, engroguit per a l'ocasió en les mans de Genovés II, Fèlix de Dénia i Monrabal II. La igualada a 55 ajustava la victòria a un equip blau que sentí la responsabilitat del triomf en els instants finals.
La partida va començar com va acabar, igualada, definida per detalls, adobada a foc lent des del dau. Totes les igualades vingueren des d'esta meitat del trinquet. Dos estils diferents, dues maneres d'entendre el dau, aparellaren el marcador fins a la resolució final. Si De la Vega trobava l'efectivitat amb una pegada alta i fonda, Genovés II tirava d'escola clàssica arran de corda, ben feta, pesada, colpidora. Els dos saguers jugaren de fil de vint, de tu a tu, a dues mans, de pilota més treballada Genovés II, amb més promptitud el quinze de De la Vega. Fou l'enfrontament de la vesprada. Tot i això, el duel va magnificar una partida més abonada a les emocions que a les devocions que aclaparaven els dos protagonistes. Faltà aquell punt heroic que perderen els mitgers per arredonir l'espectacle. Tant Fèlix com Santi alternaren jugades insuperables amb errades no forçades, un punt incomprensibles. Els punters en donaren també de fredes i calentes. Potser Raúl guanyà presència en el moment que trobà l'espai sempre exigent de davant la corda.
La igualada a 30 fou trencada des del rest per De la Vega i companyia. Necessitaven traure's la son de les orelles si volien puntuar i s'avançaren fins al 30-45 a base de quinzes trafegosos però sempre guanyadors. La victòria anava coent-se amb olor de passeig triomfal fins que Genovés II arrambà una pilota nova que li donà els millors quinzes i les millors jugades de la partida. Per al record, dos quinzes finíssims d'una alta complexitat en repicar la pilota en tots els elements de la part del dau. L'exquisitesa li valgué l'ajustament final al marcador. De la Vega però, havia caigut al dau. Alt i fondo, sense temor, tancà una partida de molta emoció i dues devocions.
