No hi ha cap cos que no continga en alguna part un signe inequívoc, una petjada d'això que és sobrenatural. En el cas dels pilotaris es tracta de les seues mans perquè ací la pell té forces sobrenaturals i és d'una duresa honesta, massa autèntica. És la impressió que es té quan, en el vestuari del nou trinquet de la Pobla de Vallbona, s'observa arreglar-se la mà a Puchol II i Carlos, parella que forma l'equip de l'ajuntament d'aquesta localitat del Camp de Túria.
Les seues mans són robustes, netes, sanes i delicades malgrat el càstig que suposa la vaqueta. Però cal veure les coses que diuen unes mans. Arreglar-se-les és un art casual previ a l’emoció. La fesomia, el caràcter, el aspecte. Les mans dels pilotaris ho diuen tot. Perquè en elles esculpeixen una obra mestra amb esparadrap i cartutxos que aconsegueix el seu zenit en la pegada, en el quinze. Les mans de Puchol i Carlos, com les de Genovés, Canya o Rovellet, guarden la memòria descarada d’esforços i de sacrificis, i empenyen en elles la seua pròpia existència en aquest esport mil·lenari.
La jornada és d'entrenament, però és el primer dia que es juga en la renovada pista, encara amb una capa de pols després de l'obra. És divendres i faltaven dos dies per a hui, dia de la reinauguració d'aquest trinquet. En el cartell està la parella esmentada enfront de Genovés II i Nacho, de l'Ajuntament de Murla. A partir de les 18.30 rodarà la pilota.
"És la nostra primera partida en la Copa Diputació i l'espere complicada perquè Nacho porta un estiu molt bo. Carlos i jo ens coneixem -van guanyar junts aquesta competició en 2018-, hi ha compenetració i juguem en un trinquet que ens afavoreix", assegura Puchol II.
La intensitat no baixa cap dia. Per a preparar aquest encontre, juguen el mateix Carlos al costat de Mario, de Riba-roja, en el resto contra Puchol II i un feridor que li fa les tasques de punter, Javi Castillo, gran aficionat pràctic a la pilota en aquest poble.
“Amb 15 anys vaig jugar moltes partides de promoció ací i el conec molt bé. Crec que és un trinquet jugador, on cal pilotejar molt i costa fer el quinze. És una pista xicoteta i cal jugar amb molta tècnica. A més, les seues parets no diuen mentides perquè té bons angles i el bot de la pilota no és irregular”, conclou el pilotari de Vinalesa.
El trinquet porta el nom de Miguel Balaguer "Canya", històric pilotari del municipi i antic trinqueter: "El meu pare va comprar el trinquet vell i vàrem viure allí mentre es va dedicar a organitzar partides", recorda la seua filla Pepa amb els ulls vidriosos. "Quan passe per la porta i veig el seu nom allí m'emocione", exposa després d’explicar que el sobrenom de "Canya" ve de família, per l'aspecte fi dels seus avantpassats.
"El meu pare volia molt a Paco Genovés i a Rovellet. Sempre els cridava per a jugar en la Pobla", finalitza Pepa. El propi Toni Rovellet, la icona viva més important de la pilota, va inaugurar el trinquet actual el 7 d'octubre de 1968 al costat de Pascual i contra Soro i Ruiz: "No m'oblide del debut de Canya en Pelayo perquè soltava el braç com si tirara pedres i jo només tenia dotze anys", exposa a l'altre costat del telèfon, amb la veu sedosa, enjoiada pel tabac i el temps, en la frontera dels 90 anys.
"Aquell trinquet era molt gelat perquè no donava quasi mai el sol. Recorde un dilluns d'hivern que vaig regalar una botella de conyac Veterà al públic perquè es calfaren a glops" rememora el mestre nascut al mateix carrer Pelayo. Rovellet, que assegura que jugava "molt a gust" en la Pobla, també recorda a altres jugadors poblans com Bombet, jugador de carrer; Balaguer i Juanito, germà i nebot de Canya; o Gabrielo, "amb molt bons braços".
Finalment, la regidora d'Esports de l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona, Iris Marco, explica que "per donar suport a la pilota el primer que cal és tindre unes instal·lacions dignes i després potenciar tant l’esport amateur com el professional i que faça de reclam".
Per tant hui s'inaugura la reforma definitiva del trinquet després de canviar-li el pis, construir la coberta i reforma el bar, els vestuaris i banys i fer l'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. Més de mig milió d'inversió en tres fases, a més de l’adquisició del trinquet per uns 300.000 euros en 2017, que mantenen una cultura de segles que no té preu: la pilota.
