un dels eixos més importants de l'actual legislatura és sense dubte la introducció en la gestió municipal dels criteris mediambientals. La centralitat d'aquests paràmetres no són fruit d'una moda, seria un error entendre-ho així, sinó més prompte de la necessitat de recuperar un equilibri perdut.
L'activitat humana, en totes les seues vessants, ha estat a les darreres dècades actuant en sentit contrari a l'equilibri esmentat, produint contextos no desitjables, com la contaminació de les masses aquàtiques o la pèrdua de biodiversitat; afectant o induint la desaparició d'espècies tant de flora com de fauna, donant peu a l'aparició de plagues de distinta tipologia tant en l'àmbit agrari com en l'àmbit de la salut. Sense anar més lluny per citar alguns exemples més populars tenim el cas del mosquit tigre o mosca negra, que han entrat al nostre territori des de l'exterior sense depredadors.
Sempre fins ara s'ha entés el medi ambient dins de la gestió municipal com un indicador propici per a la propaganda, un estigma susceptible per a l'acte publicitari però no per a una acció política correctora.
Parlar de medi ambient era per a molta gent, i encara ho és, una qüestió de «peixets o pardalets»... a tot estirar del temps que farà demà... si plourà o tronarà. Tampoc hi ha hagut per part de les institucions la necessària pedagogia i conscienciació per a actualitzar coneixements que ens ajuden a afrontar els temps que tenim davant, i que hem de viure'ls.
Vint anys de neoliberalisme, bambolles immobiliàries, atenció exclusiva als beneficis especulatius, despreci del territori... i també de la funció pública, tenen conseqüències, i una d'elles és el retard en la gestió que arrosseguem respecte d'altres municipis europeus que ja estan gestionant, fa temps, aquestes dinàmiques.
La població en general ha de tindre clar que aquests desequilibris dels quals parlem afecten greument la seua salut, a més a més que la seua butxaca.
Com a exemples més coneguts o explícits tenim la contaminació per excessos d'emissió de CO2, produïts per la motorització, propulsada per motors de combustió, i la consegüent concentració de gasos que hem d'afrontar els municipis que tenim una població considerable, així com la gravetat del tema dels residus plàstics que afecten directament la fauna marina i que han passat a la cadena alimentària a base de microplàstics insolubles.
Com a exemple de repercussió econòmica, la factura de la llum se situa entre l'escàndol i l'abús en impedir, els anteriors governs, desenvolupar la inversió en energies renovables, la qual cosa podria rebaixar considerablement la despesa elèctrica en tots els domicilis dels ciutadans, ja que es finançaria la producció d'energia per exportació d'aquesta a l'exterior, aprofitant l'avantatge competitiu del territori en què habitem.
Per tot això, és una necessitat augmentar les sinergies entre els municipis, perquè la vella dita «pensem en global i actuem en local» siga realment efectiva.
Cal recordar que hem aconseguit acords internacionals com Kyoto i París, com també les normatives europees a desenvolupar com puga ser la Directiva Marc de l'Aigua... etc. La implementació real és que s'ha de produir al territori, el municipi és la primera i última administració que pot garantir que la lluita contra el canvi climàtic i el reequilibri mediambiental necessari puga ser efectiva.
En altres paraules, entre l'origen i la solució dels problemes hi ha decisions de particulars, d'empreses i administracions, que ens afecten positiva o negativament, i tot això ho hem de tindre en compte a l'hora de prendre decisions.
