Benvolgut Fernando: vull donar-te la benvinguda com a nou rector del meu poble. Vaig seguir per facebook la teua entrada a l’Alcúdia com a nou pastor d’aquesta comunitat cristiana i em va alegrar escoltar les teues paraules en valencià. La celebració (a excepció de les teues paraules finals i les d’una representant de la parròquia) podria haver estat una missa a Almeria o a Burgos. I és que desgraciadament, des de fa massa anys, els bisbes i els rectors valencians continuen menyspreant la llengua de Sant Vicent.
Des de la Transició, els successius bisbes valencians han posat com a excusa per no introduir el valencià a l’Església, la falta de consens en la societat valenciana i també la falta d’un ens normatiu que fitxara la normativa lingüística. Afortunadament ja tenim l’AVL i també els textos litúrgics que ha traduït aquesta institució, a més del tresor que és el «Llibre del Poble de Déu». El problema és que, com deia el bon bisbe Rafael Sanus, aquest textos de l’AVL «dormen el son dels justos» des de fa anys en algun calaix del Palau Arquebisbal de València.
¿Per què els bisbes i els capellans valencians continuen menyspreant el valencià? ¿Per què la llengua que ens han ensenyat els nostres pares està prohibida als nostres temples? ¿T’imagines que a Requena estiguera prohibit el castellà a la litúrgia? ¿O que ho estiguera el portuguès a Lisboa o el francès a París? I si això no passa a cap de les ciutats del món, ¿per què a Ontinyent, Nules, Gandia o Elx, els cristians tenim prohibit celebrar la nostra fe en valencià? ¿No és això un contrasentit?
M’agradaria que a l’Alcúdia, l’Església no continuara donant l’esquena al valencià. ¿Perquè quina «olor d’ovella» faran els pastors valencians si no utilitzen la llengua del ramat? Sí que feren «olor d’ovella», defensant el valencià, tres bons capellans que ja han faltat: Miguel Díaz, José Enrique Sala i Vicent Colomer.
El 1965 més de 20.000 valencians van demanar als bisbes la litúrgia en valencià, però (a excepció dels bisbes Pont i Gol i Cases Deordal, de Sogorb -Castelló) cap dels pastors del País Valencià no ha tingut la més mínima sensibilitat per la nostra llengua. I encara estem igual que fa 55 anys, malgrat la recomanació de la Sacrosanctum Concilium pel que fa a les llengües vernacles i les paraules del papa Francesc en l’exhortació, «El Goig de l’Evangeli» quan ens diu que l’Església «s’encarna en els pobles de la terra, cadascun dels quals té la seua cultura pròpia».
En la teua entrada a l’Alcúdia, el bisbe Arturo et va dir diverses vegades que havies d’«acoger». Segur que també sabràs acollir i afavorir la nostra llengua, per tal de fer cas del que deia el General de la Companyia de Jesús, Claudio Acquaviva, en una carta que escriví el 21 de novembre de 1595, adreçada al P. Villar. El jesuïta Acquaviva deia: «El fruto de las misiones que los nuestros hacen en Cataluña, Valencia y Mallorca, dicen sería mucho mayor si predicasen en la lengua natural de la tierra, que no predicando en castellano. Deseo que V.R. lo encomiende muy de veras a los que fuesen a las misiones por aquellas tierras, pues ya que trabajan, lo deben de hacer en aquel modo que se pueda recoger mayor fruto».
Compta amb la meua pregària. T’encomane a la Mare de Déu de l’Oreto, perquè el teu ministeri siga ben fecund i pugues fer realitat el misteri de Pentecostès entre els cristians alcudians.
