El 17 d’abril de 2021 fou un dia significatiu per la ciutat de Carlet i important per les famílies de Francisco Navasquillo Martínez i Vicente Monzó García. Per Carlet va ser un dia significatiu, ja que aquests dos carletins van ser els primers dels republicans afusellats i soterrats en el cementeri de Paterna que «tornaren» a Carlet per estar junt amb els seus familiars.

En Carlet es va constituir, en finalitzar la guerra «incivil» conseqüència del colp d’estat portat a cap per una part de l’exèrcit i que desembocà en la dictadura de 39 anys del general Franco, un Tribunal Militar per celebrar judicis sumaríssims contra civils republicans, res de militars, acabant molt d’ells en condemnes de mort per «ahdesió a la rebel·lió» en aplicació de la legislació militar.

De la lectura de les actes d’aquests judicis es constata que la història de cada una d’aquestes persones és distinta i cadascú jugà un paper durant el període de 1936 a 1939, període d’una guerra condemnable i injustificable en tots els sentits. No hi havia cap motiu pel colp d’estat que no fos la defensa dels interessos i privilegis d’aquells que portaven dominant la societat espanyola de feia segles.

Francisco Navasquillo Martínez, al que vaig dedicar la meua possessió com a regidor de l’ajuntament a l’any 2002 (per cert, un nebot seu en finalitzar l’acte s’acostà i em donà les gràcies per haver-ho recordat), així com, públicament, he sol·licitat, sense èxit, que se li dediqués una plaça o un carrer, com últim president del Consell municipal republicà (també anomenat «Comitè Revolucionari Popular» o, simplement, «Comitè»).

La informació sobre aquest Consell Municipal és confusa, ja que si tenim en compte que les últimes eleccions municipals celebrades a Carlet foren el 23 d’abril de 1933, el Consell municipal que existia quan es produí el colp d’estat, 18 de juliol de 1936, devia ser el que va sortir elegit en aquestes eleccions, estant presidit per Vicente Mendoza Arenes i, en conseqüència, aquest degué ser l’últim alcalde republicà elegit democràticament.

Durant els tres anys que durà la «incivil» guerra es produïren molts canvis en aquest Consell municipal. Així, Vicente Mendoza Arenes cessà en el càrrec el 18 de març de 1937, substituint-lo Félix Soria Nogués que, a la vegada, el 4 de maig de 1938, va ser substituït per Francisco Navasquillo Martínez.

Respecte de Vicente Mendoza Arenes la informació és confusa, ja que en algun document figura com «fugit» i en altres com «desaparegut». Però, en tot cas, degué ser un republicà important, ja que se li dedicà un carrer que, evidentment, el nou règim canvià el nom.

Com deia abans, Francisco Navasquillo Martínez va accedir al càrrec de president del Consell Municipal, el 4 de maig de 1938, possiblement, perquè, a més de ser una persona de seny hagué de donar un «pas enfront», ja que tot indicava que els feixistes estaven imposant-se i la por, de segur, anava fent el seu camí.

De Vicente Monzó García dir que junt Vicente Arbona Aparici (Sumari 9750-V), els dos guàrdies rurals, es van veure envolts en un cas de mort d’un desconegut indocumentat al havien detingut i, com intentà fugir, parèixer que va ser mort per tir de fusell. Entre la documentació no figura identificació d’aquesta persona així com no consten testimonis de tercers que poguessin aclarir els fets ocorreguts, malgrat que va ser a ple de dia al carrer Luisa Zaragoza. Igualment, entre la documentació consta un certificat de dos metges forenses en el que s’afirma que, per ordre del Jutge militar de Carlet, s’havia procedit a exhumar una fosa on «probablement» (sic) es trobava el cadàver del «hombre asesinado probablemente» (sic) pels dos guardes rurals, amb la finalitat d’aclarir les causes de la mort, el nombre de ferides i la situació d’aquestes. Aquests dos forenses conclouen que l’esquelet revisat no té cap lesió ni cap trencadura dels ossos i el crani no presenta cap senyal de violència. Dels teixits musculars així com de la pell, analitzats, que es trobaven completament momificats, «no es posible afirmar categóricamente la existencia o no de lesiones de ningún tipo».

En tot cas, la sentència del Tribunal militar, de 12 de setembre de 1939, els declarà culpables del delicte d’«adhesión a la rebelión» condemnant-los a mort. Sentència que es complí en Paterna el 9 desembre de 1939, evidentment després de donar-se per assabentat el Cap de l’estat, és a dir, Francisco Franco, com així consta en la documentació del Sumari.