La vespra del dia dedicat als museus va tindre lloc la presentació del llibre «Algunes qüestions històriques de la vall i el convent d’Aigües Vives al Museu Municipal d’Alzira. Colons i pobladors. Els barons de Casanova» dels cronistes oficials de Carcaixent i la Barraca d’Aigües Vives, Eugenio García i Bernat Daràs. És tracta una obra en què els autors recullen tota la documentació inèdita, tant gràfica com documental, o molt poc emprada, en la que han consultat tots l’arxius per tal d’oferir-la al lector, predominant sobre qualsevol altra consideració; i en el qual trobaran informació sobre la vida dels seus avantpassats (Piera, Canals, Pla, Grau, Montagud, Tur, Corts, Giner) noms molt arrelats hui a Alzira.
La reconstrucció dels arbres genealògics dels onze pobladors de la vall de l’any 1796 (Tomasa Canals Talens, viuda d’Agustí Piera Pla; Alejandro Grau Piera, José Montagud Sanchis, Maria Tur, viuda de Vicent Piera; Vicente Escrivà Llobell, Agustín Piera Corts, de José; José Piera Corts, Salvador Piera Corts, Ignacio Piera Giner i Benito Chorro Fayos), així com el model d’escriptures en els que s’estipulaven els condicions exigides pel convent contribuixen a fer que persones de qualsevol condició s’hi senten protagonistes de la sea pròpia història.
Un altre apartat molt interessant hi són els plets mantinguts pel convent d’Aigües Vives amb Alzira i els cistercencs de Santa Maria de la Valldigna; economia conventual o les dades sobre els barons de Casanova, propietaris del convent i de gran part de la vall arran la desamortització duta a terme pel ministre Mendizábal. Tot amerat per la gran quantitat d’imatges que acompanyen enriquixen el text, com ara els fotogràfies de Fernando Sendra i José Juan Olaso.
El llibre abraça cronològicament des de les darreries del segle XVII fins a la meitat del XIX i detalla els autors que s’han ocupat d’estudiar aspectes sobre la vall d’Aigües Vives (Fogués Juan, Eduard Soleriestruch, Oroval Tomàs, Max Cahner, Eugeni Garcia, Ricard Franch, Tomàs Peris, Carles Sarthou, Catalá Gorgues, Bernat Montagud, Francesc Torres, Vicent Climent, Bernat Daràs).
Quatre blocs segueixen un criteri cronològic dedicat a esbrinar els fets mes destacats dels respectives etapes: 1687-1796, 1796-1800, 1800-1835, i a partir del 1835. Una part ben extensa està dedicada a tractar sobre els barons de Casanova, propietaris del convent a partir de la desamortització de Mendizábal. Finalment, un extens annex s’ocupa de transcriure un ampli recull de documents que abasten tots els aspectes tractats.
El llibre seguix enriquint de forma ben generosa un millor coneixement sobre un passat i un present, i ara més que mai, quan es va a procedir a la compra del convent per part del Consell i s’ultimen els tràmits per a la seua restauració i recuperació definitiva. Mentrestant, cal destacar la labor desinteressada i altruista de Miguel Pardo Castillo, el guardià del Convent, i de Conrado Daza, organitzador de la campanya dels presupuestos participatius de la Generalitat Valenciana.
