e n 1980 Daimús tenia el primer document de planificació urbanística. Eren les primeres Normes Subsidiàries. En aquell moment es va generar un parc públic més de 47.000 metres quadrats. Tots aquests propietaris començaren a pagar contribució urbana i, teòricament, la forma més comuna per haver declarat les seues propietats parc públic és ser compensats obtenint terrenys en alguna de les múltiples unitats d'execució d'urbanització previstes en altra part del terme municipal. Però, a efectes pràctics, no es pot produir mentre no tinguem Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU). I no el tenim. I, el que és més greu, tenim desenvolupat urbanísticament el 48% del terme i, per tant, el poc o molt que queda per urbanitzar tindrà que assumir totes les compensacions de la zona de parc públic. És legal i així ha de ser, però donat que queda ben poc per urbanitzar, el poc que queda haurà d'arribar a unes cessions de terreny que ratllen l'espoli urbanístic. I ens preguntem, què han fet els governs municipals, sempre del PP o afins, des dels anys noranta per a desenvolupar el PGOU. No direm que res, però ben poca cosa, molt especialment el que patim des del 2011.
És cert que la normativa urbanística estatal i, molt especialment l'autonòmica, ha convertit el tràmit d'un PGOU en un autèntic laberint. Si li sumem, com ha passat a Daimús, la poca voluntat manifesta de qui governa per dur-lo endavant açò ha esdevingut en una d'eixes sèries de televisió que mai arriben al final i, sobretot, s'hi troben sense un argument sòlid per donar-li continuïtat. Qui es pot creure un pla que treballa amb unes projeccions de població fetes en l'any 2008 que estimava 4.564 habitants per al 2018, quan la realitat ha sigut de 3.128.
Amb argumentaris com aquest el final que ens espera no pot ser més que decebedor. No debades, entre eixos escenaris finals ens trobem amb cessions de més d'un 65% i per al cas particular d'alguna unitat d'execució, a més de les despeses habituals, córrer amb part dels costos tan «singulars» com el del soterrament de la línia d'alta tensió.
Clar i ras, les molles ja se les han mastegat, el poble, com a poble, poc se n'ha beneficiat i ara rosega el que pot. El bé comú que hauria de ser el principi que ha de guiar qualsevol actuació de governança pública no ha existit en les actuacions del PP com tampoc sembla manifestar-se en l'actual PGOU en tramitació. Massa temps de tramitació del PGOU, des del 2004! Possiblement, també, massa temps de governs del PP. Pel bé del poble, pel bé de totes i tots, comencem de nou i fem les coses ben fetes des del principi. Per això Compromís ha votat no a la tramitació del PGOU i demana que els estudis bàsics incorporats es facen de nou.
Una darrera puntualització. Quan parlem de poca voluntat del PP actual en acabar amb aquesta història interminable estem sent molt generosos. No debades, cal recordar que estem en un moment de pròrroga concedit en el temps de descompte des de la Generalitat perquè les coses no s'havien fet a temps. Res estrany amb l'actual PP de Daimús on, una vegada més, es posa de manifest aquell refrany que diu: «A la mateixa taula, uns masteguen i uns altres roseguen».
