P Explique-li als nostres lectors, a grans trets, qui és Gabriel Marrugo?
R Vaig nàixer a Barranquilla (Colòmbia), en la costa del Carib, però quan era adolescent vaig decidir anar a viure amb la comunitat indígena de la qual procedix la meua mare, el poble Embera Dóbida, que habita en les selves del departament colombià del Chocó, en la costa del Pacífic. Els jaibanás, protectors de la mare terra, em van sotmetre a intenses proves per a comprovar les meues bones intencions, perquè des de fa més de 500 anys han patit les traïcions dels qui diuen voler ajudar-los i acaben aprofitant-se del seu territori i del seu saber ancestral. Les vaig superar i em vaig convertir en dirigent de la Asociación de Cabildos Indígenas del Bajo Atrato (Camizba) formant part de la junta directiva d'un total de 17 comunitats i de més de 5.000 persones indígenes pertanyents a esta associació.
P Quants anys porta com a activista pels Drets Humans dels indígenes?
R Des que era adolescent estic implicat en la lluita pels nostres drets ancestrals, que inclouen el nostre dret a l'autonomia, al respecte a la nostra cultura i a la propietat de la terra que ens pertany des de temps immemorials.
P Què li va motivar?
R L'absoluta situació de desemparament en què vivim. En els temps de la colònia ens caçaven com a animals perquè ens consideraven éssers «sense ànima». Ara han canviat les formes, però continuem sent marginats per l'Estat dels serveis essencials per a tindre una vida digna o directament perseguits i exterminats per a tractar d'apoderar-se del nostre territori.
P Quines dificultats patix la població indígena en Colòmbia?
R Tenim dificultats de tot tipus com a conseqüència, d'una banda, de l'oblit històric al qual ens té sotmesos l'Estat Colombià i, per una altra, de l'interés dels grups armats a controlar el nostre territori. No tenim accés a la majoria dels recursos socials bàsics que hauria de garantir el Govern com són la salut, l'educació o les inversions socials, però el més tràgic és la desnutrició que patim. En quasi totes les comunitats tenim problemes d'alimentació a causa de les dificultats per a cultivar per la presència dels grups armats, a la contaminació de les nostres terres pels projectes agroindustrials i els qui més el patixen són les xiquetes i els xiquets. La Cort Constitucional va afirmar fa dos anys que quasi 5.000 menors havien mort per desnutrició en els últims 8 anys només en el departament de la Guajira. A tot això cal afegir el continu extermini de la nostra població. Des que en 2016 es van signar els acords de pau amb la guerrilla de les FARC, han assassinat a 198 indígenes i 134 d'estos crims s'han produït amb l'actual Govern.
P Quanta gent viu a poblats indígenes en Colòmbia?
R Som 1.905.617 indígenes en 106 pobles, que representem el 4,4 % de la població nacional.
P Com està ara la situació?
R La Defensoria del Poble va difondre una alerta al començament d'este mes advertint de què més de 60.000 persones de la regió on habita el meu poble estan en risc imminent de patir tot tipus de violència i de tindre encara més restringits els mitjans per a subsistir per les accions dels grups armats i la falta de resposta estatal per a atendre les necessitats de la població. La Defensoria diu que, si no s'actua de manera immediata, hi haurà homicidis selectius de líders indígenes, afros i llauradors; situacions de confinament; desplaçament forçat; reclutament de menors per part dels grups armats; restriccions a la mobilitat, al proveïment i a les nostres pràctiques culturals; col·locació de mines antipersones; amenaces i intimidacions; i afectacions territorials relacionades amb la contaminació i la destrucció ambiental, per l'extracció il·legal de fusta, sembra de cultius il·lícits, el processament de pasta de coca, i el desenvolupament de mineria il·legal.
P Vosté va tindre un incident prou greu amb paramilitars, pot relatar-ho?
R Els grups paramilitars són organitzacions finançades pel narcotràfic que han sigut creades pels terratinents, ramaders, gremis econòmics i el propi Estat per a practicar la guerra bruta contra qualsevol persona o organització que reclama justícia social. Porten anys acusant-me de ser col·laborador de la guerrilla per denunciar les seues violacions constants als drets humans. M'han amenaçat i fins i tot van vindre a matar-me, però els meus germans indígenes es van posar davant dels sicaris i els van dir que abans haurien de matar a tota la comunitat.
P Per què és ara a València?
R El 12 d'abril de 2019 van assassinar a Aquileo Mecheche, el meu amic i company de moltes lluites indígenes. Eixe va ser el detonant perquè decidira eixir temporalment. Ara el meu objectiu ací és recaptar el suport de la societat valenciana a la defensa dels drets de la meua comunitat perquè el suport internacional és fonamental per a la meua pròpia seguretat i la del meu poble.
P Per què és tan important aconseguir ajuda internacional?
R L'ajuda internacional és necessària en tots els sentits. Davant la desídia de l'Estat colombià, necessitem que ens ajuden a finançar els serveis bàsics que no tenim i els projectes de desenvolupament que servisquen per a reafirmar la nostra autonomia. Però, al mateix temps, és fonamental l'ajuda política, que les institucions internacionals i les organitzacions socials, incloses les valencianes, pressionen a l'Estat Colombià perquè garantisca la nostra integritat física com a persones i comunitats i complisca amb la seua obligació d'atendre les nostres necessitats socials..
