«Riu Túria, més viu que mai» és un dels 10 projectes premiats en la 26 edició de les Ajudes a Projectes Interassociatius, una iniciativa de la Fundació Horta Sud amb el suport de Caixa Popular i el Grup Ugarte Automoción. Esta convocatòria té com a principi inspirador afavorir la participació ciutadana i enfortir el teixit social de la comarca de l'Horta, contribuint a la realització de projectes de desenvolupament cultural, social o educatiu entre associacions. Mari Carmen Ballester, tècnica d'Afempes, explica quins són els objectius
de la iniciativa.
P Quin és l'objectiu del projecte «Riu Túria, més viu que mai»?
R «Riu Túria, més viu que mai» es tracta d'una aposta per la inclusió real de les persones amb diagnòstic en salut mental, mitjançant la participació en tasques comunitàries, en este cas a través d'un programa de voluntariat mediambiental a través de la metodologia aprenentatge-servei. El seu principal objectiu és reactivar en els participants del projecte el sentiment d'utilitat i dotar-los de les eines i els aprenentatges necessaris, per a no sols realitzar actuacions que milloren l'entorn del parc fluvial del Túria, sinó involucrar al màxim número de beneficiaris a través de la visibilització i la desestigmatització del col·lectiu.
P Com va nàixer la iniciativa?
R El projecte naix l'any 2014 de la mà de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria. En Afempes veníem desenvolupant el taller «Hort ecològic» i els propis assistents van començar a sentir-se atrets per la idea de poder realitzar algun voluntariat mediambiental, fer un pas més no sols en la seua formació, sinó fer un pas més com a persones que participen activament en una comunitat. Des del primer moment, la Coordinadora ens va acollir i ens va guiar en els aprenentatges més relacionats amb el medi del Parc Fluvial (tipus de vegetació autòctona, reconeixement de plagues, etc.). Des de llavors, cada any anem sumant més entitats, més iniciatives i noves campanyes de sensibilització.
P Quines associacions i entitats formeu part del projecte?
R En este projecte formem part l'associació l'Associació de Familiars de Persones amb Malaltia Mental Greu de Paterna, l'Eliana i San Antonio de Benagéber (Afempes), l'Associació de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, el Centre per a la Investigació i l'Experimentació Forestal (CIEF), l'Associació de Secretariat Gitano i el Programa Prisma. Totes nosaltres som el motor del projecte, però cal assenyalar que en este projecte formen part moltes més entitats i centres que participen amb nosaltres en la realització de les diferents actuacions de manera puntual, com és el cas d'alguns col·legis, la Universitat de València, les associacions de barri, etc.
P Per què és tan important el treball en xarxa entre diferents associacions i col·lectius?
R Moltes vegades les associacions i, sobretot, entitats com la nostra que treballa en l'àmbit social, parlem sempre de la importància de treballar en xarxa i de lluitar per objectius comuns per a aconseguir-los d'una manera més eficient, maximitzat els recursos i aportant el número major d'idees.
P Quins aprenentatges heu tingut treballant en xarxa?
R En el nostre cas han sigut molts. El fet de treballar en xarxa ens ha permés, en primer lloc, arribar a més gent i aconseguir conscienciar a un major número de persones. En segon terme, el treballar en xarxa soluciona també un dels nostres principals problemes, la falta de motivació. Treballar sol i aïllat moltes vegades és frustrant, però en treballar en xarxa es generen espais on compartir assoliments, idees i inquietuds. De les sinèrgies que obtenim de treballar en xarxa, hem de tindre en compte la riquesa que ens aporta la diversitat, que afavoreix també la possibilitat de comptar amb solucions més creatives i majors aprenentatges personals.
P Quines són les principals accions del projecte?
R Tenim tres grans blocs d'activitats diferenciades. En un primer moment, destaquen les activitats setmanals dirigides a la cura i el manteniment de l'entorn, realitzant diferents actuacions com les plantacions de vegetació autòctona, el reg i el manteniment de les plantacions, l'eliminació del canyar no autòcton, el control i l'observació de plagues, la recollida i el reciclatge de residus inorgànics, la poda i el clareg en zones seleccionades, així com la prevenció d'incendis entre altres actuacions. Així mateix, comptem amb activitats de sensibilització programades durant tot l'any amb diferents centres formatius, associacions i institucions. I, finalment, realitzem campanyes de sensibilització, sobretot els caps de setmana, sobre la importància de la cura del Parc Fluvial.
P Quins beneficis ens reporta el contacte amb la naturalesa?
R En centenars d'estudis s'ha demostrat que l'experiència directa amb la naturalesa s'associa amb un augment de la felicitat, del compromís social, de la capacitat de gestió de les tasques de la vida i de la disminució de l'angoixa mental. A més, l'experiència de la naturalesa també està vinculada a la millora del funcionament cognitiu, la memòria, l'atenció, la imaginació, la creativitat i el rendiment escolar dels xiquets. Estos vincles abasten moltes dimensions de l'experiència humana i inclouen un major sentit del significat i el propòsit de la vida.
P Quantes persones participen en el projecte?
R En el projecte participen de manera directa 24 usuaris i usuàries amb diagnostic en salut mental. Per part dels centres educatius i formatius que participen amb nosaltres, en el que portem de 2020 hem comptat ja amb la participació de més de 100 alumnes i alumnes de diferents etapes. La veritat és que estem molt il·lusionades perquè cada any se suma més gent al projecte.
P En quin estat es troba l'entorn natural del parc fluvial del riu Túria?
R El principal problema que ens trobem és la falta de conscienciació sobre els problemes mediambientals i la falta de sensibilització amb el nostre ecosistema. Ens trobem un parc natural amb molts residus inorgànics, sobre tot plàstics i enderrocs, així com ple de canyes que no deixen niar als ocells. A més, es tracta d'un riu que al no desembocar en la mar impossibilita la presència de certes espècies, com és el cas de les anguiles. També trobem mobiliari afectat pel vandalisme. Per tot això, estem duent a terme diferents campanyes de sensibilització per a donar a conéixer les problemàtiques presents en els diferents trams del parc. Volem que la ciutadania siga coneixedora de la realitat i participe.
P La ciutadania no està prou conscienciada sobre la importància de preservar els espais naturals?
R M'encantaria poder dir que sí, però encara ens trobem paisatges que ens demostren que la ciutadania no ha adquirit un nou model de consum en el qual aconseguim aconseguir l'abocament zero. Si fem un volt pel parc fluvial encara podem vore 'basuraleza', és a dir, molt de fem i molt diversa en la naturalesa, des d'abocadors d'enderrocs, neveres, rodes de cotxe, burilles, plàstics, tovalloletes, llandes, etc. Tot això ens porta a haver d'extremar les mesures antiincendis en les zones de sotabosc més brutes, com per exemple realitzant clarejos i recollides de residus en els mesos de prevenció.
P Què estan aprenent les persones participants en el projecte?
R A través del projecte estan ampliant la seua xarxa de suport en entrar en contacte amb altres persones que comparteixen interessos comuns i, en certa manera, estan enfortint els seus llaços amb la comunitat. També estan integrant en el seu dia a dia nous hàbits relacionats amb la protecció del medi i la seua reproducció. Així mateix, estan aprenent nous coneixements i noves tècniques relacionades amb el món mediambiental (ús d'eines, nomenclatures de flora, etc.). A més, estan superant reptes personals i relacionats amb la seua estigmatització, valorant-se i creixent cada dia més com a persones que formen part d'una comunitat.
