La calor i la falta de pluges influeixen en tots els cicles naturals de flora i fauna

L’increment de les temperatures que està provocant el canvi climàtic està també generant un canvi en els cicles dels cultius agrícoles, especialment en la floració i maduració dels fruits, la qual cosa al seu torn té una especial i greu incidència en l’alimentació i cicles vitals d’infinitat d’espècies d’animals i plantes. Així ho expliquen dos experts consultats per EFE, que incideixen en la necessitat d’adoptar mesures ara amb l’objectiu d’aconseguir l’adaptació climàtica de les plantes en la Península Ibèrica tenient en compte l’augment de les temperatures per a final de segle.

El cap de la Unitat de Jardí i Arbratge del Real Jardí Botànic de Madrid (RJB-CSIC), Mariano Sánchez, apunta que Espanya hauria d’iniciar una cerca de plantes adaptades a la calor, «que amb el canvi climàtic puguen resistir el clima d’ací», perquè les temperatures són molt altes i és necessari treballar «amb l’objectiu de final de segle, no es pot esperar a fer-ho en 2050».

El biòleg del RJB, dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), assegura que a Madrid, «en litres per metre quadrat ha plogut el mateix que fa deu anys, però amb una freqüència diferent, amb pluges intenses però molt espaiades, amb el que la quantitat d’aigua que ha caigut pot ser la mateixa, però es concentra en cinc tempestes». Una situació que «no beneficia en res a les plantes», perquè «hi ha una humitat ambient molt seca, i dèficit d’aigua a l’abril, quan la flora necessita una aportació, si no constant, sí més o menys contínua», i eixa falta d’aigua porta a «un desfasament entre l’aigua que rep la planta i la que transpira, amb el que la planta en floració s’asseca».

En eixa seqüència de conseqüències de la sequera i la calor, «la falta de floració afecta a més als pol·linitzadors i als insectes» que van desapareixent, explica Sánchez.

«Una cosa desconeguda»

«Estem entrant en una cosa desconeguda», sosté, perquè «antigament, es podien anticipar les gelades», amb el que se sabia la millor època per a la sembra, «però ara ja no se sap res», assegura, «hi ha hiverns càlids, amb la qual cosa les hores de fred que necessiten les plantes per a florir, sobretot els fruiters, està canviant».

A més, les plantes necessiten reg cada vegada més primerenc, «abans era al juliol o a l’agost, ara és al juny», diu i assegura que les sequeres seran cada vegada «més greus, la humitat ambiente més baixa i els estius més llargs», un problema que està afectant també comunitats del nord peninsular.

«Hi ha dèficit d’aigua a l’abril, quan la flora necessita una aportació més o menys contínua», explica el biòleg expert

Javier Fatas, agricultor i membre de l’executiva de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG), explica que «s’estan avançant les maduracions i s’estan acurtant els cicles vegetatius», de moltes espècies en moltes zones, per això les collites que abans es realitzaven a mitjan juny en algunes zones, «s’han avançat quinze dies en el cas d’herbacis».

Això està succeint «sobretot amb les vinyes, diu, amb un avançament d’un parell de setmanes com a mínim en la majoria de les varietats, en la major part del territori». Amb la calor, moltes vegades són cicles una miqueta més curts des que comencen a brollar les primeres gemmes de la planta a la recollida del raïm, eixe cicle s’ha acurtat entre 10, 15 o 20 dies, explica Fatas.

Plantes de fruita i os

Enguany, en algunes varietats de fruita d’os, la calor i la sequera «han provocat que els fruits no hagen arribat a agafar la grandària idònia, perquè eixe cicle també s’ha acurtat en part, sobretot en la part més primerenca de la producció». La falta d’aigua i la calor influeixen també en la grandària de la fruita i el cicle d’engreixament d’aquesta, però també en l’acidesa, en el PH de les fruites i amb això en el sabor, alguna cosa que també està passant en la vinya. 

Explica Fatas que en el sud de la península, els cultius tropicals «s’estan adaptant millor al canvi climàtic, perquè procedeixen de zones on els cicles són més semblants als quals s’estan donant ara ací». Enguany, diu, l’arribada de la calor en el moment de floració va produir «un problema preocupant en tota la zona de l’olivar d’Andalusia». Però aquests problemes «s’estan donant molt també en el nord, en eixes zones que abans eren més tardanes, en zones de ribera d’Aragó, de La Rioja, entre altres».