Literatura fantàstica, sagues i col·leccions, inici de la descoberta

Un dels llocs comuns més socorreguts sobre literatura és que els llibres són la porta d’entrada a altres mons, que les històries ens permeten viatjar a espais llunyans, misteriosos, inabastables… Segurament, si el tòpic ha sobreviscut al pas dels segles, alguna cosa de veritat deu tindre. I si hi ha etapes de la vida especialment inclinades a deixar-se dur per la fantasia, i mamprendre eixos periples subjugadors, òbviament són la infància i l’adolescència.

Per exemple, des de Robinson Crusoe fins a la saga de Harry Potter, hi ha tot un ventall d’obres que han constituït una aposta segura a l’hora de captar l’atenció d’infants i joves. Les aventures, els països llunyans, les accions que exploren realitats alternatives, potser irreals però absolutament versemblants, es troben en gran part de les propostes que més èxit han assolit al llarg dels segles.

Des de les obres de Jules Verne, amb els seus arguments inquietantment visionaris, a Els Cinc i Els Set Secrets d’Enid Blyton, precursora de la literatura de colla, la LIJ ha alimentat el sentiment de grup, la confiança en l’altre o la curiositat per saber. En resum, la creació de comunitat. Segurament, la clau de l’èxit d’aquestes propostes.

De factura més recent trobem les obres de Cornelia Funke, o sagues com Crepuscle, Els jocs de la fam o Memòries d’Idhun, de la supervendes valenciana Laura Gallego. Són obres que no se solen trobar entre les recomanacions escolars, però que van suposar revulsius en els hàbits lectors de xiquets i joves, igual que les actualíssimes sagues de Crave, Heartstopper, Blue jeans, Again o After.

Segons l’últim informe d’hàbits de lectura i compra de llibres a l’estat espanyol de la Federación de Gremios de Editores, vora el 84% dels xiquets i xiquetes entre 6 i 9 anys lligen perquè volen.

El percentatge baixa una mica fins als 18 anys, en què cau estrepitosament… ens hauríem de preguntar a què és degut, però segurament la divergència entre interessos de lectors i lectores i recomanacions, diguem-ne, canòniques, hi té alguna responsabilitat: resolguem-ho.