06 de diciembre de 2016

Constitució

La paraula «constitució» prové del llatí «constitutio», composta pel prefix «con-», que s'aplica a conceptes que proporcionen una idea de conjunt, i «statuere», que té el...

Pont

La paraula «pont», que deriva de la forma llatina «pons, pontis», és una construcció destinada a salvar un riu o qualsevol altra depressió del terreny. Fou una creació de l'enginyeria romana; anteriorment, per a passar d'una vora a l'altra d'un...

Condó

La paraula «condó», com segurament saben bé els lectors, amb un incansable afany d'eixamplar el seu bagatge lèxic, designa una funda de material elàstic amb què es recobrix el penis abans de practicar...

Sida

La paraula «sida» prové de l'acrònim Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida. Es tracta d'una malaltia infecciosa, que es transmet per via sexual i sanguínia, causada pel virus de la...

Gual

La paraula «gual» originàriament feia referència al lloc d'un riu, pla i poc profund, per on es podia passar caminant; però actualment este vocable es fa servir sobretot per a referir-se al tribut que dóna...

Xocolate

La paraula «xocolate» prové de la forma «xocoatl» del nàhuatl, llengua parlada en la zona central de Mèxic. El seu significat originari era el resultat de la combinació de «xoco», que...

Armut

La forma «armut» és una deformació popular de la paraula «almud», que prové de l'àrab «al-mudd». Designa una mesura de capacitat, generalment aplicada als grans, que tenia una...

Guitarra

La «guitarra» és un instrument musical, generalment de sis cordes, que té una caixa de ressonància en forma de huit amb un forat circular en el centre de la tapa, i un mànec llarg dividit en dènou...

Sibil·la

La paraula «sibil·la» prové del grec «sibylla», que significava 'profetessa'. En l'antiga Grècia, les sibil·les eren les sacerdotesses del temple de Zeus, que no sols es creia que transmetien la...

Bassal

L'acumulació d'aigua que queda en les concavitats del terreny després de ploure es designa en valencià amb diverses formes. La més general, sens dubte, és «xarco». Se sol considerar un castellanisme, i...

Empresonar

El verb «empresonar» significa ficar algú a la presó: «Ja han empresonat els lladres». Partint de la idea de privació de llibertat, també s'ha traslladat l'ús del verb...

Esplugabous

Amb el nom de «esplugabous» es coneix una au d'aproximadament mig metre d'alt, de plomatge blanc, amb el bec de color groguenc i les potes grises. En l'època de reproducció i festeig una part de les plomes del bescoll i...

Motor, motora i motriu

La paraula «motor» fa referència a una màquina que transforma en energia mecànica una altra forma d'energia (hidràulica, química, elèctrica, etc.). Usada amb valor d'adjectiu, ha donat lloc a dos formes, «motora» i «motriu», que en principi...

Gihad

El terme «gihad» és una adaptació d'una paraula àrab que té dos sentits. Un que es referix a l'esforç que, seguint els preceptes de l'islam, estan obligats a fer tots els musulmans per a millorar la...

Apressar

Si ahir comentàvem els usos del verb «empresonar», cal dir també, per a evitar confusions, que per influència del castellà alguns dels seus significats a vegades es traslladen erròniament al verb...

Escot

Antigament, la paraula «cota» designava un vestit que cobria el cos des del coll fins als peus. A partir d'este nom es creà el verb «escotar» per a referir-se a l'operació de tallar la tela per a ajustar-la a...

A escot

La paraula «escot», a més del significat general que comentàvem ahir, referent a l'obertura superior d'una peça de vestir, té també un altre significat, provinent del fràncic «skot»,...

Más noticias de La paraula del dia

Viena

Viena és el nom de la capital d'Àustria. Però, a més, entre molts valencians és també un nom comú amb què es designa una barra de pa, tal com reflectixen Felip Bens i Marisa Villalba en el seu

Onze

El numeral cardinal «onze» prové del llatí «undecim», 'deu més u'. En la simbologia cristiana, este número té un caràcter maleït, pel fet que els apòstols, després de la traïció de Judes, quedaren

Estatunidenc

No tots els topònims generen gentilicis, i alguns topònims donen lloc a més d'un gentilici. En el cas dels Estats Units d'Amèrica, ells mateixos es diuen «americans», i així és també, amb les