Blog 
La Pluma Mestiza
RSS - Blog de José Luis Lagardera

El autor

Blog La Pluma Mestiza - José Luis Lagardera

José Luis Lagardera

Soy José Luis Lagardera, estudiante de Periodismo de la Universitat de València. Colaborador de la Cadena SER de Xàtiva y del Levante-EMV de La Costera. Mi página personal es http://elreinodelesfuerzo.wordpress.com/

Sobre este blog de Internacional

Este es un blog dedicado a analizar el día a día de las noticias con las que abrimos los ojos, y aquellas que a veces nos instan a cerrarlos.


Archivo

  • 27
    Noviembre
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    No ens tancaran la identitat

     No hi hagué èpica, ni valents. Aquest matí 49 dits han permés que RTVV es desangre. Aquest matí, la majoria absoluta del PP al Consell ha tornat a ser determinant. Aquest matí, amb 24 anys de vida, la radiotelevisió dels valencians ha vist com es firmava definitivament la seua sentència de mort.

    Pocs se n’adonen de lo alarmant de la situació. Aquesta decisió podria crear precedents, podria ser el punt de partida de molts altres apagons audiovisuals. I és més greu encara pensar que aquesta televisió pública ha sigut tancada pels mateixos que durant anys s’han encarregat de vilipendiar el mitjà, d’utilitzar-lo per a caires polítics, per a mostrar la seua veritat, i que ara, quan la situació s’ha tornat “insostenible” i quan una sentència els obliga a fer bé les coses, els “amos” d’aquesta criatura l’han abandonat en meitat de la calçada. I pose “amos” entre cometes perquè els verdaders amos de Radiotelevisió Valenciana som els ciutadans, som aquells que ells mateixa tenen la obligació de representar, i als que una vegada més han fet oïts sords. Per què no han escoltat el clamor popular dels valencians d’aquell dia de manifestació? Per què no s’han sentat a negociar un Pla de Viabilitat que, amb l’esforç de tots, haguera suposat la continuïtat de l’ens? Doncs perquè no els interessava. Perquè l’interés és allò que mou un partit, i una vegada més ha quedat demostrat que per a ells aquest interés no resideix en el bé dels seus ciutadans.  

    Però com hem aplegat a aquesta situació? La bombolla ha esclatat per algun motiu, i eixe motiu és la continua incrementació de la plantilla per part “d’amics de” o de “familiars de”, que es mantenien quan canviava el Govern; un Govern que a la vegada col·locava més llocs de treball a dit, fins aplegar a l’esborronadora xifra de 1700 treballadors. Clar que en són massa! Però la culpa d’aquest superàvit no es dels ciutadans. Que la majoria de programes s’externalitzen en lloc de ser realitzats pels professionals de la casa no és culpa dels ciutadans. Que es compren els drets de la Fórmula 1 o de la Champions League, quan una televisió nacional també els retransmiteix i quan l’abast sols pot ser autonòmic no es culpa dels valencians. En canvi sí que són els ciutadans els qui paguen els plats trencats; una vegada més.

    És, quant menys curiós, que s’aprove al Parlament Valencià una llei en la que TOTS els partits de l’oposició han mostrat el seu rebuig. No els dona que pensar això? I li diguem democràcia. Que sí, que els qui manen estan ahi perquè la gent els ha votat, que estan legítimament gràcies a les urnes, però un polític es deu als seus votants, i tenen l’obligació de tornar-los eixa confiança. El tancament d’RTVV és una clara violació d’aquest pacte de paraula. És una abominable violació a la cultura, ja que quan Canal 9 se’n vaja a negre morirà amb ella una part de nosaltres, de les nostres tradicions i el nostre idioma.

    Així que en la meua llengua, a la que avui li han assestat un colp mortal,  rogue un minut de silenci pels Moros i Cristians d’Alcoy, per La Muixeranga d’Algemesí, per les Falles i els Fallers, per les Festes de la Magdalena, per les Fogueres d’Alacant; un minut de silenci pels camps de l’Albufera, pel llaurador de la taronja, per Obrint Pas, per la Gossa, per Raimon, un minut de silenci per els Gegants i els Nanos, per la Fira de Xàtiva, pel Misteri d’Elx i pels Bous a la Mar, per la dolçaina i pel tabal.

    Guardeu un minut de silenci i després crideu ben fort, perquè no acallaran la veu d’un poble. Perquè sortirem de les nostres cendres i romandrem per sempre. Avui no hi ha hagut herois a les Corts, però el futur és una constant oportunitat de trobar-ne d’alguns que siguen capaços de lluitar per la nostra identitat. Com ha dit el senyor Blanco: “Podran fondre a negre les nostres pantalles, però mai podran fondre a negre la nostra memòria”.

     

    Denunciar
    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook