No he dubtat a amprar el títol a l´escriptor espanyol Eduardo Marquina perquè anuncia una absència poderosa. Efectivament, González Pons ha abandonat Brussel·les per a il·luminar la vida política dels valencians. Submergit en el corrent limfàtic d´un pensament purament nacionalista, predica sermons a la multitud des d´una trona elevada per la prepotència. Còmplice de tantes amistats perilloses i assegut sobre un femer perforador de pituïtàries, pontifica sobre la inoportunitat d´obrir uns mitjans audiovisuals valencians. No sap que la insensibilitat crea monstres i ell n´és un de ben significatiu.
Ara bé, no està sol en la tasca destructiva de la identitat valenciana. El delegat del Govern a València -sempre inspirador de la castellanització absoluta- ix, amb els artefactes agressius de guerra, en defensa de l´idioma de domini. Sí, segons l´opinió de castellanodependents il·lustres, la terrible pressió del valencià posa en dificultats la llengua de conquesta. Quina ironia, si no fóra el preàmbul d´una liquidació programada. I això sense tenir en compte que el senyor Moragues ha intervingut bàrbarament en un edifici històric i patrimoni de tots els valencians.
En fi, el cinisme, arma ofensiva dels qui no tenen raons ni moral humana, adorna les banyes histriòniques de l´un i de l´altre: suma paradigmàtica d´una organització política destinada a la cleptomania institucionalitzada i a l´autoodi. Vicent Moreno Mira. València.
