Des del principi les carcasses de guspires van ser les protagonistes del foc aeri, llançades contínuament, combinades amb xiuladors i trons. Era un espectacle de soroll, sense la variretat del color. El millor va ser el crescendo, mantingut de forma estructurada al llarg de la mascletà, tant al terra com a l'aire. La progressió dels esclats dels masclets terrestres va ser correcta. I despres, diferenciada per segons, vam sentir el terratrèmol terrestre, una mica lent, la qual cosa generava entre els espectadors una certa sensació d'avorriment.
El final va estar bé, en tres fases, on van aparèixer finalment, en el temps central, les volcanades de perles de color groc, amb un preàmbul i un remat de sèries de trons. Però, igual que va passar dimecres amb la dels Germans Ferràndiz, tampoc no va assolir la gran espectacularitat que molts desitjaríem que tinguera el remat necessari per a una gran mascletà de Magdalena. Puntuació: ***.
