Si la setmana passada parlàvem dels pollastres de rotonda, avui li toca a una altra fauna urbana i fins i tot marinera. Escolte per la ràdio que la Benemèrita s'ha decomissat al Grau d'unes caixes de «merluzas inmaduras». La «merluza» o lluç (Merluccius merluccius), que és el mateix que la «pescadilla» o llucet. Tot i que la «pescadilla» o llucet no deixa de ser un lluç o merlussa o merlusso immadur que no supera el mig quilo de pes.
Deriva, la merlussa immadura en una divertida i agradable conversa sobre el llenguatge sexista i no sexista. Un agafa una bona «merlussa» amb una castanya etílica. Mentre que un «merlusso», com tots vostés saben és una persona de poques llums: un gamarús, però com que el gamarús és una paraulota o un animalutxo que ara va de capa caiguda, el podem substituir (el gamarús o el merlusso, és indiferent) per la perífrasi «vuits i nous i cartes que no lliguen».
En això, mentre ens colen les taronges de Sud-àfrica a la Unió Europea, som líders en exportació. Els últims dies Castelló exporta merlussos, merlusses, gamarusses i gamarussos, vuits i nous i cartes que no lliguen a l'engròs. Des que Gargamel va deixar el seu castellet perquè ja hi havia tocat sostre, la nòmina de figures i figurins de segona fila que es posen estrelletes tan rutilants o més que un exoplaneta de més enllà de Plutó Verbenero no para de créixer. L'aldea dels pitufos, pitofes, pitofs o dels barrufets, com preferiu, s'està quedant òrfena de merlussos, merlusses, gamarusses i gamarussos, vuits i nous i cartes que no lliguen.
Clar, hi ha un fet incontrastable: estem en el vòrtex vertiginós de la celebració de la mobilitat urbana i tot es mou, tot retorna, com en l'etern retorn pendolar de Nietzsche el mostatxut. No deixa de ser un sarcasme cínic, una pesada broma de molt mal gust que a Castelló celebrem això de la mobilitat urbana. Expliquem-nos: tenim un sistema ferroviari que rutlla menys que el de l'Argentina, que ja és dir. Anar a València és més complicat que plantar-se a Corea del Sud, pose per cas, i anar a Corea del Sud és més ràpid que anar a València, o a Nules, per a no eixir de la «província» amb Renfe. A més del sistema de rodalia, podem exhibir i traure múscul del nostre Tram. El verm cuc cucat cucarroi, cuquesc que no corre ni vola, que és més lent que una venerable tortuga de les illes Galápagos i que, en les últimes setmanes impulsa un nou esport d'aventura: «el tràming». El tràming, com segur que tots sabeu, ja consisteix a encastar-se amb el cotxe contra el Tram i fer-lo eixir de la catilinària. Guanya el conductor (o la conductora) que es fa menys esgarrapades i que no produeix ferits entre els soferts usuaris (i usuàries) del Tram. El Tram... Fins i tot ara la publicitat de la Generalitat Valenciana, amb el PP escombrat del poder d'aquesta, diu que el dia 22 serà debades o gratis! Olé, tu! El Tram no ha estat mai gratis, templats! El dia 22 o el dia que siga, la ciutadania no pagarem el bitllet. Però el Tram no és gratis, merlussos!
Que la Generalitat d'ara diga que serà gratis és vendre'ns la mateixa burra que ens intentava vendre el gamarús del noviet de la Silvia Jato, o com li diguen a eixa xicota que presentava el programa de mobilitat «Pasalacabra» i que diu que el seu somriure l'il·lumina cada matí. Posa't ulleres de sol, xata; no siga cosa que t'enlluernes! En fi, que vivim envoltats de merlussos, merlusses, vuits i nous i cartes que no lliguen a l'engròs mires per on mires, xim-pum, traca-trac! I la Renfe? Ai, la Renfe! I el corredor o runner del Mediterrani? Ai, quan largo me lo fiáis! Merlussos, merlusses, gamarusses i gamarussos, vuits i nous i cartes que no lliguen a l'engròs! Buenasnotxes! Bona nit!
