Lalàssic del teatre, una peça indispensable, obra mestra de la literatura universal. La traducció de Rodolf Sirera i la firma artística de Carles Alfaro avalaven d'entrada l'espectacle. Amb ells , els prototípics personatges de Txèkhov cobren vida de la mà d'un grapat de bons actors , un elenc totalment valencià, encapçalats , en aquest cas pel veterà Juli Mira, amb una excel·lent , i guardonada, Rebeca Valls. Aquest Vània ens mostra la comèdia humana en el sentit ample, tocant tan el drama com l'humor, de vegades patètic. Incidint sobretot en la descripció dels personatges i les seues vides secundàries, convidant l'espectador a observar-los amb molta cura. Destaca la coralitat de la proposta, queda evident l'interés per augmentar la força de la família, d'aquests personatges desesperats pel canvi, alliberats del temps i el lloc on els va crear l'autor.
No va decebre aquesta mostra del gran clàssic, un text extens, dues hores llargues de funció, però essencial a l'hora de concebre la nostra identitat humana, amb una mirada sobre el pas del temps en la vida moderna. Amb la recança de veure com les oportunitats es van perdent sense adonar-nos-en, com la vida s'escapa fins que un dia , sense cap misericòrdia, es fa present la consciència d'allò en què es somiava i no s'ha aconseguit. El temps perdut, els anhels i els conflictes , aparentment trivial que es van desplegant davant l'espectador i que deixa en acabar la sensació d'haver vist una part de l'essència de les persones. Recomforta veure com una companyia íntegrament valenciana , malgrat la coproducció, és capaç d'assumir muntatges amb la mateixa exig?ncia de qualitat que companyies reputades de fora.
