La millor «mascletà» de la Magdalena

Molts estàvem convençuts que la pirotècnia guanyadora del concus de mascletades potser seria Turís, fins que va començar diumenge la mascletà dels germans Ferrández. Llavors, de sobte, tot va canviar. Després del preludi de la traca, van començar amb la sèrie del foc digital a terra, mentre que al cel els esclats de coeteria de perles roges o verds es combinaven amb trons de gran potència i amb fums de colors roig, groc i verd. L'efecte va ser molt aconseguit.

La coeteria de diferents tonalitats ja tenia un alt volum de soroll a l'inici del terratrèmol terrestre. Allò ja feia presagiar, per la seua intensitat, que ens trobàvem davant d'un espectacle pirotècnic d'un altre nivell. A l'aire es va saber, a més, intensificar el nivel del so de la coeteria i dels trons, mentre a terra esclatava un formidable terratrèmol, de manera que es va poder evitar la monotonia dels xiuladors.

L'enllaç de la coeteria final amb l'última fase del terratrèmol va ser ajustada al mil.límetre. En aquest moment, els espectadors ja havien començat espontàniamnet els seus aplaudiments, que van acompanyar de manera ininterrompuda tota la fase aèria final. I amb raó.

Fins fa dos anys, a hores d' ara ja s'hauria sabut quina és la pirotència guanyadora del concurs de mascletades. El nou sistema, que ajorna més d'una setmana el veredicte, deixa tothom, en teoria, amb el dubte. Ara bé seria bastant cec i sord el jurat oficial si no considera la mascletà dels Germans Ferrández com a mereixedora de premi.

Valoració: 9.

Dissabte 25 de març. Hores. Camí Almalafa. Castell de focs de Pirotècnia Peñarroja. Durada: 13,44

Si l'exhibició de castells fora un concurs, com passa amb les mascletades, tindríem problemes per a escollir entre el de la nit de dijous de F.A del Mediterráneo, i este de Peñarroja, que tancava els castells de la Magdalena 2017. Certament el primer va ser més innovador, però la casa pirotècnica de la Vall d'Uixó va llançar un castell formidable, més clàssic però no per això menys espectacular. Hi vam poder veure unes sèries de set carcasses en rams, acompanyades de bengales i de més carcasses. S'hi van llançar ací més carcasses flor, amb diferent color a la corona i al nucli, que en tota la resta de la Magdalena. En la primera part, amb bon ritme, es va explorar el cel amb carcasses de llums multidirecionals i contrastos cromàtics de carcasses molts variades, en rams, esfèriques o japoneses i unes carcasses de trons i gúspires molt originals.

En la segona part, les sèries de palmeres daurades i els cuquets, amb paracaiguda, van ser com un intermedi d'un final de força i color, molt correcte, que va saber integrar els sorolls dels trons i dels xiuladors per creforçar els protagonisme de les qualitats de les carcasses de color.