quan es parteix de premisses falses, sempre s'arriba a conclusions errònies. Deia Joseph Goebbels el pare de la 'propaganda política' que 'una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat'. No és cert, es tracta simplement d'una mentida mil vegades més grossa. Al passat plenari de la Diputació, el grup socialista va presentar una moció sobre un nou model salarial i un nou pacte de rendes. Començava la seua moció dient que 'Durante la etapa de gobierno del PP la desigualdad salarial se ha disparado' [sic]. Una de les falses veritats de l'actual debat social i econòmic a Espanya és aquella segons la qual la recuperació de l'economia es basa en un model que condueix a una ampliació de l'escletxa entre els ingressos dels més rics i els dels més pobres. Per als opositors al Govern, eixe seria el resultat desitjat i impulsat pel PP, la política del qual estaria destinada a afavorir a les persones amb majors nivell de renda.
Amb independència de que cap partit que vullga guanyar les eleccions a Espanya o a qualsevol altre país seria tan tonto, a no ser que tinguera una desmesurada propensió al suïcidi, d'aplicar mesures en benefici d'una minoria, l'evidència empírica no recolza esta hipòtesi. Totes les grans crisi financeres que s'han produït des de la Segona Guerra Mundial han elevat els nivells de desigualtat durant el seu desenvolupament i en els primers compassos de la seua superació. Per tant fa falta temps per a que l'atur se reduisca de manera significativa i per a que els salaris reals i la riquesa de les famílies consoliden la seua tendència alcista, la qual cosa contribuirà a la disminució de la desigualtat en una Espanya que acaba d'eixir de la Gran Recessió. Si s'analitza l'Enquesta de Condicions de Vida de l'INE i se la compara amb la informació oferta per les fonts tributàries s'observa que l'Índex Gini, l'indicador clàssic de desigualtat, va créixer del del 31,9 en 2007 al 34,2 en 2012, açò és, 2,3 punts mentre es va elevar en mig punt des de eixe any fins 2014.
Això significa que el gros de d'increment de la desigualtat a Espanya es va produir durant el segon mandat del gabinet socialista i es va reduir de manera significativa la passada legislatura.És més, la tendència al 2015 i 2016 ha estat descendent en dos dècimes. Pel que fa a la distribució dels ingressos, les persones sobre les que la crisi ha tingut un major impacte negatiu van ser aquelles amb menors ingressos per una raó elemental: la destrucció de treball en eixos col·lectius va ser superior a la registrada en aquells amb ingressos superiors a la mitjana, representada per individus amb qualificació professional major i amb una activitat professional concentrada en sectors amb una menor exposició a l' evolució del cicle econòmic. No és que els que més guanyaven ara guanyen més, sinó que la seua taxa de desocupació ha estat menor. En conseqüència, l' escalada alcista de l'atur és el determinant bàsic d'increment de la desigualtat i el gruix d'eixe procés es va registrar en el segon mandat socialista de Rodríguez Zapatero.
En conclusió, el creixement de la desigualtat a Espanya ha estat motivat per la brutal escalada de l'atur i, per això, se reduirà a mesura que la recuperació econòmica se consolide i se mantinga i/o s'intensifique el ritme de creació de treball. Este és el repte al que s'enfronta l'economia i la societat espanyola en este moment, i la clau és no sucumbir als cants de sirena d'aquells que com els socialistes persegueixen fins nobles però que sempre que tenen oportunitat de governar s'equivoquen en l'elecció dels mitjans per assolir-los. Entendran per tant que no varem confiar en cap de les receptes que els socialistes van proposar en la seua moció i els diputats del Grup Popular de la Diputació, varem votar en contra.
