Anava cercant pardalades per aquest Nadal en el qual no només li arrencarem el cap a gambes i llagostins, amb permís de l'àcid úric, perquè l'intent de la virreina Soraya Sáez d'escapçar líders independentistes se li ha girat en les mateixes eleccions que va convocar el PP. Complicada la cosa i alhora, una cortina de fum que els ve molt bé per a tapar escàndols com la indemnització multimilionària del Castor que van pagar (amb la pell nostra) a correcuita al Florentino Pérez («uno de los nuestros»). Però d'això se'n parla poc, i menys encara entre la gent normal... No interessa.

Així que com altres vegades ja he glossat la nadala surrealista de «beben y beben los pesses en el río», em dic: xa, enguany a quina nadala podríem treure-li punta? I dic: la Mari Morena... Eixa Mari Morena devia ser una morenassa de les d'almax tomar o qui era, eixa d'Ande, ande, ande... la Mari Morena... Xa, escrivim sobre la Mari Morena abans que escriure sobre dones llegendàries siga pecat o delicte de vés a saber que... Perquè ara te'n vas d'un punt (ni que siga el G, Guevara) o d'una coma i t'engarjolen, ni que el poble t'haja refrendat amb una majoria absoluta...

Cerque en la bola de vidre de la modernitat que és l'amic Google i jo que em pensava que no trobaria res, vaig i ensopegue, borinot de mi, fins i tot amb entrades sobre la Mari Morena en la Wikipedia. Hi ha dues Mari Morenes possibles, segons els cronistes de la Villa y Corte. Una seria del segle XVI (1597) i, segons diuen era la tavernera esposa d'Alonso de Zayas, es veu, cosa curiosa que tenien bótes i pells de vi i que es negaven a vendre'ls... Curiosíssim... Si tens una taverna i tens vi, i cacaus i tramussos, etc., per què no fas negoci? Així va el país... En l'oximorònica publicació «La Ilustración Española y Americana» (existeix això?) llegim: «Como Zuaznávar decía muy bien, el nombre y apellido de la encausada, su condición social y la calidad de su culpa harto se prestan a deducir que de ella, de su casa y de su industria debió nacer la expresión». Quin degué ser el destí de Mari Morena i el seu marit? No ho sabem, els cronistes no ho diuen... Els van pelar? Els van engarjolar? Van emigrar a països més càlids? Ai! Ai! Acabe de redactar això i resulta que trobe una altra pàgina en què diu que no van voler servir vi a una tropa de sodats... Ja se sap, Antonio Muñoz Molina dixit: «soldaditooooo españoooool, soldaditoooooo valienteeeeee!». Aquesta pàgina diu que eren uns classistes, el taverner i la tavernera... i que el vi era per a gent de més alt copete i copetillo: «Ambos se hicieron famosos en 1579 por protagonizar un proceso judicial a raíz de una trifulca que se generó en ella al negarse a servir su mejor vino a un grupo de soldados que así se lo solicitaron. El motivo de esta negativa estaba en que el vino era utilizado para el consumo de los clientes de las clases sociales más altas, como mientros de la corte. De ahí que no quisieran cumplir con las peticiones de los soldados, lo que originó una bronca en la que al parecer la mujer María Morena tuvo un especial participación. Y es que cuentan las crónicas que la dueña del local era una persona de fuerte carácter, por lo que no dudaba en acudir a la garrota si tenía que defender los intereses de su negocio. Así, este acontecimiento fue contado de boca en boca durante los años siguientes, lo que provocó que se originara una frase hecha que casi cinco siglos después sigue recordando la peculiar forma de ser de esta tabernera».

En fi, els mateixos fets es tornen a registrar a Madrid en 1702 perquè es munta una bronca prop d'un convent de la capital del Regne d'Espanya, amb una altra tavernera. Déu n'hi do, les taverneres madrilenyes!

Què té a veure tot això amb Castelló? Res, que estic gos i tinc poques ganes d'escriure. Que als de Castelló i als valencians en general, l'Estat no ens serveix el vi que ens pertocaria i que si la indemnització del Castor (que això sí que ens toca de ben a prop) va ser un aperitivet ràpidament pagat amb diners públics i generositat a costa de les esquenes de treballadors, per la mateixa regla de tres que el govern amb la connivència del PSOE i de Ciudad Hannos han aplicat «el imperio de la ley» amb tota la seua força i ganes, a la Mari Morena catalana, podrien aplicar-lo també a la Mari Morena del Castor. Aquest país, tristament sempre serà una taverna regentada per taverners molt espavilats. País. Bon nadal, Buenas notxes, bona nit!