Un meandre del riu Millars al seu pas per Vila-real ha gestat un entorn natural que les diverses generacions de vila-realencs han aprofitat, tant per als usos agrícoles i econòmics que encara conviuen amb la modernitat, com per als usos socials i d´esbarjo dels que actualment se´n fan a la zona.

Esta giravolta permet que les aigues es mansen encara més camí de la mar i, a sobre, se´n puga aprofitar l´explanada per a ubicar instal·lacions mundanes com el molí, o espirituals, com l´Ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Tot i que la construcció del pantà de Sitjar, riu amunt, ha permés regular les avingudes d´aigua i escolir el més enllà de les pluges torrencials del clima mediterrani.

El camí no té eixida ni arribada, però és recomanable començar per l´Ermita, on hi ha una explanada per a poder deixar el vehicle si s´usa per a arribar-hi. El passeig, que no presenta cap dificultat i es pot fer amb infants, voreja el riu Millars i el petit canó que ha creat l´aigua li ofereix certa protecció i ombra. Sobretot, transmet la sensació de que difícilment s´està a tants pocs kilómetres d´una conurbació de quasi 300.000 habitants amb una pressió industrial considerable.

Durant bona part del recorregut acompanya al camí la Sèquia Major de Vila-real, que aprofita per a abartir-se al ´pantanet´ de Santa Quitèria. Esta sèquia, creua el terme de Vila-real de punta a punta, e inclòs transita durant quasi dos kilómetres per casc urbà de la ciutat, condicionant fins i tot el planejament urbà.

Però, tornant al Passeig del Botànic Calduch, el camí va quedar transitable després que el consistori netejara el 2005 l´antic llit de reg. No obstant, Vicent Ginés Samit i Vicent Vicent Pardells alertaren de que també «és pot apreciar la pressió humana que patix aquest indret per les vivendes que vora el riu s´han construït, algunes les quals prenen l´aigua que discorre per als regants mitjançant bombes, altres fan sobreeixir les seues fosses sèptiques al camí o prenen un terreny públic per construir-se eixides al riu, entre les actuacions no legals més comunes i que caldria evitar».

En canvi, els mateixos autors descriuen en este mateix escrit que durant el camí es troben «una gran varietat de plantes, moltes d¿elles enfiladisses que s¿agarren a les parets de roca: heura, vinca, rogeta i aritjol son les més abundoses i, entre altres varietats podrem observar també: petorreta, matissa o llentiscle, arçot, romer, fenoll, arç blanc, falsa acàcia, etc. i amb sort també es pot veure les estranyes abellera i mosquera».

Tot i això, els autors fan una alerta i criden l´atenció sobre el fet de que «cal anar amb molta cura i no fer-les malbé doncs el lloc és molt propens a l¿impacte ambiental i moltes de les plantes poden desaparèixer».

Siga com siga, la sendaés una oportinutat magnífica per a iniciar als infants en el coneixement de la natura, tant perl seu fàcil accés, com pel seu recorregut i pels diferents usos que se´n fan de l´aigua, les herbes i l´entorn.