Ja es nota que estem quasi en la recta final del mandat dels governs locals; al proper mes de maig sols quedarà un any per a les noves eleccions municipals. De manera que ja estan sonant -als mitjans de comunicació i a les xarxes socials- els primers trets (mediàtics) de la batalla per l´alcaldia de Castelló. Aquesta lluita serà molt dura per tota una sèrie de circumstàncies: en primer lloc, perquè el PP te una espina clavada des de que en l´any 2015 va perdre l´Ajuntament de Castelló que havia sigut una emblemàtica plaça forta des que l´any 1991 li la van arravatar al PSOE. Però la reconquesta de Castelló no serà gens fàcil per al PP, ja que ara ha de lluitar per partida doble, no sols contra el PSPV-PSOE de l´alcaldessa Amparo Marco, sinó també contra Ciudadanos que li està menjant el terreny.
Des de de les eleccions autonòmiques de Catalunya la qüestió ha canviat totalment entre els dos partits, ja que Ciudadanos li ha fet el sorpasso al PP en aquella comunitat. De manera que el partit de Inés Arrimadas ha humiliat totalment als populars que al quedar amb sols quatre diputats no te capacitat ni per a tindre grup polític propi en les Corts Catalanes. Des de Madrid pensaven que l´aplicació de l´article 155 CE seria com una espècie de bàalsam de Fierabràs que els faria recuperar-se de la gran davallada de les eleccions catalanes de l´any 2015 on es varen quedar en sols 11 escons. El que més dol als del partit de la gavina es que Ciudadano els ha guanyat la partida on més mal els fa, amb el patriotisme espanyol on tenien la exclusiva. Temps enrere, quan es veia a una persona amb una polsereta amb la bandera d´Espanya de manera automàtica molts pensaven que eixa persona era votant del PP, però ara s´ha instal·lat el dubte de si vota als blaus o als taronja. Com que Ciudadanos han aconseguit ser mes papistes que el papa, ara des del PP han desempolsegat el seu clàssic arma de destrucció massiva per a les eleccions en la Comunitat Valenciana: l´anticatalanisme (ja que el tema de l´aigua ja no cola).
En les últimes setmanes ja hem assistit en dues ocasions a la utilització d´eixe arma. El primer cas ha sigut amb ocasió de la proposta de canvi del nom bilingüe de la nostra ciutat de Castelló-Castellón a la forma única en valencià. En aquest cas, el PP ha aprofitat l´ocasió que des de Compromís li han posat a ous i està parlant del tema a tota hora d´eixe canvi com si el futur i prosperitat de la nostra ciutat depenguera del seu nom. Com que Compromís necessita fer-se visible cara a les properes eleccions, també ha d´usar armes electorals que en este cas passen per fer propostes de indubtable contingut valencianista (cosa raonable en el seu cas) però criticable perquè sempre ho fan per sorpresa, sense avisar als seus socis de govern.
En aquest cas, en compte d´armes de destrucció massiva prefereixen usar les càrregues de profunditat, com va ser la proposta de canviar en el seu dia el nom de tots els carrers de la nostra ciutat o ara l´ús exclusiu de Castelló en valencià. Puc compartir les dues propostes, però no la forma en que s´han proposat ,que es amb traïdoria i nocturnitat (la «alevosía y nocturnidad» en castellà per a que ningú s´espante) ja que la pròpia alcaldessa Amparo Marco ha dit en premsa que es va assabentar d´esta proposta a través dels mitjans de comunicació. Per un altre costat la portaveu del PP, Begoña Carrasco, també està fent llenya del valencià amb la campanya "Benvinguts a Casa" on en cartes des dels ajuntaments es recorda a la gent (ja que no obliga a ningú) de la importància de posar als recents nascuts el seu nom en valencià o parlar-los amb eixa llengua. Campanya tan innocent -al meua parèixer- que ajuntaments del PP, com Benicassim o Moncofa, l´han utilitzat des de 2005. Ara en eixa guerra per a demostrar que el PP es més espanyolista que Ciudadanos anem a assistir a una caça de bruixes de tot allò que sone a valencià. De manera que la senyoreta Carrasco, sense cap tipus de vergonya, s´ha erigit en el "martillo de herejes" del valencià al temps que procura buscar la ocasió per a clavar la paraula "català" que tan de mal fa a la causa valencianista.
¿On queda el paper de l´alcaldessa Amparo Marco dins d´esta guerra?. Realment en una situació prou difícil, fent equilibris al mig dels diferents focs creuats: el foc amic de Compromís intentant fer-se visible, i el foc directe del PP que aprofita qualsevol tema de tercera fila -de chichi y nabo que diríem en castellà- amb l´única finalitat de que es parle de qualsevol cosa excepte de les millores que l´actual equip de govern està fent per a la nostra ciutat. Es tracta de buscar qualsevol excusa per a crear una polèmica incendiaria que provoque una cortina de fum per a invisibilizar els avanços que el canvi a l´ajuntament està produint en la nostra ciutat. Per tot això me pareix encomiable la forma en que Amparo Marco ha tractat el canvi de nom: amb seny, buscant el consens entre tots el partits i ha dit fins que este no es produïsca no entrarà a debatre´s al plenari de l´ajuntament. Molts pensem que esta classe de problemes que toquen a la medul·la de la ciutadania s´han de proposar al principi dels mandats, on ningú pot treure redit polític, i per tant seria possible aplegar a un consens. Sra. Alcaldessa moltes persones estem d´acord en que la nostra ciutat es gestione des de la tranquil·litat i la mesura.
