Sense renunciar al passat històric republicà, als seus valors ideològics i cívics hem de pensar en la III República i al mateix temps, ser republicans per la pròpia idiosincràsia defensant allò que li és inherent, per això hem de posar en relleu una sèrie de punts fonamentals, una mena de decàleg per identificar allò que podria ser una futura república per a l´Estat espanyol.
1. La República significa democràcia i igualtat, per tant fa necessària l´abolició de privilegis i preferències de qualsevol tipus: polítics, socials, fiscals, de gènere, entre altres, sols assolint aquest principi situaria al sistema polític en una autèntica dimensió democràtica.
2. El laïcisme és el valor per antonomàsia republicà que ha d´assumir plenament l´Estat en cadascuna de les seues instàncies i administracions. Els titulars d´aquestes administracions hauran de fer seu aquest compromís en tots els actes públics en que representen qualsevol institució de l´Estat. Lògicament, quan actuen de manera privada, podran fer segons el pensament individual.
3. Les forces armades constitueixen l´única institució de caràcter militar i es dedicaran a la defensa del territori de l´Estat. Qualsevol altra activitat militar haurà de ser aprovada amb una majoria qualificada pel Parlament. La pertinença a una organització militar internacional, haurà de ser decidida en una consulta electoral directa dels ciutadans. El cap de les forces armades serà el President de la República d´acord amb el Consell de Ministres.
4. Les condemnes per delictes econòmics comportaran ineludiblement la restitució de la quantitat afectada amb independència de les possibles penes de presó i altres despeses judicials. Mentre no es compleixa no s´extingirà la condemna i els drets individuals quedaran afectats.
5. La Seguretat Social serà finançada per l´empresa i pel treballador, proporcionalment al volum del capital de l´empresa i del salari del treballador. No obstant això, les possibles necessitats conjunturals estaran a càrrec del pressupost anual de l´Estat. En qualsevol cas la sanitat pública estarà sota la salvaguarda de l´Estat, que aportarà els recursos necessaris pel seu eficaç servei i la professionalitat del personal corresponent.
6. L´ensenyament serà laic. L´etapa primària i secundària en l´ensenyament públic seran gratuïtes. S´establirà la coeducació en tots els nivells. D´acord amb el caràcter laic de l´Estat, desapareixerà l´ensenyament de la religió de tots els centres educatius, el qual passarà a l´àmbit privat, a les institucions religioses corresponents i en el seu cas a la família. L´Estat prioritzarà el finançament de l´ensenyament públic com a garantia de l´extensió de l´ensenyament a tota la ciutadania.
7. El territori de l´Estat estarà organitzat administrativament com una República federal. En cada territori federal desapareixeran les Diputacions provincials, les competències de les quals passaran als estats federals corresponents.
8. La representació política correrà a càrrec d´una única cambra representativa: el Congrés de diputats, que s´elegirà amb un sistema proporcional de llistes obertes. Les poblacions majors de 500.000 habitants formaran una circumscripció, a part del de la província corresponent. La pertinença a organitzacions polítiques internacionals serà decidida amb una consulta electoral directa dels ciutadans.
9. El fiscal general de l´Estat, els membres del Consell General del Poder Judicial i els del Tribunal de garanties constitucional seran elegits directament en llistes obertes pels ciutadans en un mateix acte electoral per un període de sis anys.
10. La dona i l´home, de manera individual, o formant part de societat, parella o matrimoni són iguals, tenen les mateixes garanties jurídiques davant de la llei, en tots els àmbits públics o privats. Tenen dret al divorci, i la dona, a practicar l´avortament dins dels tres primers mesos de l´embaràs, sota supervisió mèdica, en centres de la Seguretat Social. L´Estat vetllarà pel compliment dels deures i obligacions dels pares cap als fills.
Aquest decàleg no és una constitució, ni molt menys, aquesta hauria d´aprovar-se mitjançant una assemblea constituent de diputats elegida per sufragi universal i directe. Però pensem que aquestes idees polítiques reforçarien la democràcia estenent-la així a una part major de la ciutadania, perquè si la democràcia sols serveix a uns pocs amb la idea de què això és la conseqüència de la llibertat, s´està traint el caràcter democràtic en un aspecte clau i fonamental: la igualtat, perquè la llibertat sense igualtat es transforma en liberalisme, la qual cosa ens fa retrocedir al segle XIX.
Les aportacions polítiques de la República, milloraran la Constitució actual i ens faran entrar definitivament al segle XXI.
