Esta no és l'Espanya que jo vull per a la meua filla. Ni com a dona, ni com a mare, ni com a política que soc. Ixa no és la conciliació de la vida laboral i familiar que moltes desitgem. Ixa no és la igualtat per la qual estem lluitant nosaltres i aquelles que ens han precedit.

És la corresponsabilitat que ens pot portar a què tantes dones i homes puga'm treballar i gaudir dels nostres fills amb total normalitat. Ni un Congrés, ni un supermercat, ni un avió, ni la cabina d'un tren, ni un quiròfan... són llocs per un nadó.

Encara no fa dos anys vaig ser mare, en cap cas vaig portar a la meua filla a un Plenari, a una reunió, o al despatx de l'ajuntament i no ho faré.

Juntament al pare de la meua filla hem tractat que tant un com l'altre treballem amb la concentració i el respecte necessaris que requereix tota feina, però sobretot hem tractat que el temps que passem amb Aitana siga intens de qualitat i el necessari per a poder criar-la com millor sabem.

Ens organitzem, comptem amb l'impagable suport familiar que podem i algunes hores les passa amb altres xiquets i xiquetes a l'Escoleta. Certament, estem lluny de la cobertura que per part de l'Estat necessita la natalitat, que tenim uns horaris caòtics i que els nostres fills i filles han de ser la nostra prioritat.

Però és, precisament, per a donar solució a estos problemes per al que ens ha triat la ciutadania i no per a fer del «postureo» argument. És com si jo, com a mare, em posara a reivindicar darrere d'una pancarta que la meua filla no menje amb les mans. Algú em podria dir: «senyora, i si es posa a ensenyar-la a agarrar la cullera?».

Efectivament, els polítics estem per a buscar la solució de l´ecuació, no per a quedar-nos llegint l´enunciat.

No m´agrada gens la política que últimament practiquen alguns i algunes, una política centrada en l´impacte mediàtic, el titular fàcil, l´efecte òptic i els 140 caracters d'una piulada. Supose que ixa no és la «nova politica»: ixa és la política de sempre.

Mentre parlem del xupó, no parlarem del que realment necessita Espanya. Necessitem conformar quan abans un govern progressista, perquè així ho ha manat la soberania popular i perque cal donar respostes i solucions als grans reptes que pateix el nostre Pais. Ja diu ma mare, "anem anant, que es fa tard".

I és que la política seriosa i responsable que es mereix la meua filla no és això, com deia Josep Pla, no és això!