Una amanida amb tomaques de l'horta, ceba i olives negres. Una bona fogassa de pa. Unes sardines rostides i un camús de vi. I el més important, tot regat amb oli d'oliva de primera qualitat. Este menú que resumix l'essència del que és la dieta mediterrània és una realitat en el dia a dia de les taules valencianes.
De dieta mediterrània la Comunitat Valenciana fa bandera. No és solament formar part d´un país amb gran tradició en esta forma d´alimentar-se, sinó que viure de cara al Mediterrani imprimix encara més caràcter i quasi que obliga a ser reservori d'este estil de vida que fa quasi set anys el Comité Intergovernamental de la Unesco va declarar com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
El model nutricional d´esta dieta -i que roman constant amb els anys- té com a ingredient i pilar fonamental l'oli d´oliva. Contrastades les seues virtuts, l'oli no ha de faltar en la cuina mediterrània que s´assenta en l'abundància d'aliments d´origen vegetal com el pa, la pasta, els llegums, l´arròs i les fruites i verdures fresques o seques. A esta base se suma un consum moderat de peix, marisc, carn i productes làctics i de forma més puntual la carn roja o, per exemple, el vi.
Així, des de les oliveres mil·lenàries del nord de Castelló, passant pels vinyers de l'interior de Requena-Utiel o Alacant, l'arròs conreat en l´Albufera de València, el peix que dia a dia arriba als ports valencians o les verdures i fruites que s'arrepleguen en l'horta valenciana, el mapa de la Comunitat ret compte quilòmetre a quilòmetre d'este patrimoni de la humanitat.
La iniciativa davant la Unesco, impulsada per Espanya i secundada en 2003 al costat de Grècia, Itàlia i el Marroc, cercava preservar estos ingredients i este model nutricional però també un estil de vida, una forma d'entendre l'alimentació com un moment de compartir que, amb la globalització i el canvi de costums, comença a estar amenaçada.
Perquè la dieta mediterrània com a tal i allò que la Unesco ha volgut preservar no és solament una sèrie d'aliments i la forma de preparar-los, sinó que és una manera de vida que els mediterranis, i els valencians entre ells, compartixen: no és sol el que està sobre la taula, és com es compartix entorn d´eixa taula, l´intercanvi social, les tertúlies, les celebracions amb l´alimentació com a eix, la vida a l'aire lliure... tot açò implica la dieta mediterrània.
«Els mediterranis no ens as-seiem a la taula per a menjar, sinó per a menjar junts i gaudir de la companyia d´amics i família...» S´incloïa en l´argumentari davant la Unesco. Avui, els canvis socioculturals, el ritme de vida i uns hàbits en alimentació cada vegada menys saludables estan allunyant a la gent d´eixa dieta que es vincula amb alguna cosa abstracta però que val la pena tornar a adoptar pels seus contrastats beneficis.
El que s´ha dit, tots a la taula i bon profit.
Més enllà de la dieta
Els especialistes inclouen ja en la base de la piràmide dels aliments altres aspectes com l´activitat física diària, tenir un descans adequat i, fins i tot, conviure. Respectar la biodiversitat, els productes locals i la estacionalitat també és propi de la dieta mediterrània.
