Ara sí. Definitivament la primavera ha vingut oficialment i no tan sols es nota al calendari, a l´oratge i al dia que allarga sinó als nostres ànims. Canviants i una miqueta inestables, fluctuen en -i entre- nosaltres portant intrínseca la nostra perspectiva cultural donat que, segons Parkinson, les emocions tenen una funció principalment social, a més de que el mateix entorn influeix en elles, en la seua intensitat, i en les nostres reaccions a les mateixes així com en la manera de comunicar-les.
La cultura emocional depèn molt de com està organitzada la societat -si és col·lectivista, individualista, masclista...- i és evident l´impacte que té sobre els seus sistemes relacionals, familiars i laborals. El que sovint ocorre és que creiem ser sabuts emocionals quan, en general en esta matèria, abunda l´analfabetisme. En la societat de l´entreteniment i de l´e-learning o aprenentatge virtual, tenim molta manca d´una vitamina E alternativa: la de l´emocionalitat. Estem tan atabalats produint amb tanta pressa que passem superficialment per tot mentres que el temps ens passa per damunt. El desenvolupament tecnològic i l´accés fàcil i continu a la informació no ens acaba d´alliberar perquè som incapaços de gestionar les nostres pròpies emocions o les de la resta de persones correctament i sanament. Quan podem comprendre, acceptar i explicar les emocions podem controlar-les, canviar-les o resoldre el que les ha provocat. Amb entrenament, comprovem que no hi ha emocions positives o negatives realment, sinó ensenyaments implícits en elles.
Es diu que l´alfabetització emocional serà la segona revolució del saber bàsic. La primera fou fa tres segles amb la lectura i l´escriptura. Tot i que parlem de pedagogia, no és sols cosa de xiquets. Mai no és tard si la lliçó és bona, i per a grans i menuts existeix un diccionari d´emocions anomenat Emocionario que inclou els textos de Cristina Núñez i Rafael R. Valcárcel i les il·lustracions de diferents artistes. Este llibre, ofereix l´oportunitat de l´autoconeixement, tan necessari per practicar l´autocontrol, l´automotivació i l´empatia i per saber com viure, conviure, i expressar-ho.
En una societat majoritàriament individualista i egoista com és la nostra, és imprescindible sensibilitzar-nos sobre la potencialitat renovadora que aflora amb les impressions ben assimilades, amb entusiasme. Així que com que el que ix fora primer s´ha gestat dins -i tornant a la lletra e- és emocionant que l´estació nova no només sone a pardalets sinó també a l´Eufòria del grup valencià Tardor, que amb la seua cançó vol que «brame l´esquelet dels impassibles» i que creixem. Escoltem el que sentim i diguem-ho, i a contar primaveres!
