Allà estava ella, sí, davant les càmeres, al mig d´una via ampla, anunciant que denunciaria l´alcaldessa de Madrid per les restriccions a la circulació aplicades determinats dies en la capital. Amb el posat d´heroïna rebel que hi va adoptar segurament volia contrarestar el protagonisme de l´alcalde d´Alcorcón, del seu partit, que en octubre ja havia presentat una demanda contra el Protocolo para episodios de alta contaminación por diòxido de nitrógeno signat per Manuela Carmena. «No estoy dispuesto a que la alcaldesa de la capital vulnere el derecho fundamental que tienen todos los ciudadanos de poder circular libremente por las carreteras madrileñas», anuncià solemnement aquell home. Al·ludia als articles 19 y 139.2 de la Constitució Española, que fan referència segons diu «a la libertad de elección de residencia y la imposibilidad de la Administración para obstaculizar la libertad de circulación». Segurament aquest alcalde interpreta de manera errònia però interessada, que llibertat de circulació vol dir circulació amb cotxe. El cas és que també de llibertat i drets parlava l´Aguirre en la seua «heroica» compareixença. És clar que un i altra oblidaren el dret a respirar un aire net el qual forma part del dret a la salut contingut en els Drets Humans. Perquè de salut estem parlant quan en varies ocasions, per sisé any consecutiu, les sis estacions madrilenys que mesuren el nivell de contaminació de l´aire, anuncien valors per damunt dels indicats per la OMS. Perquè Espanya és el 5é país de la UE en contaminació i perquè, per exemple, l´any 2012, 6´5 milions de persones del món (11´5%) morien per causes relacionades amb la contaminació de l´aire. El que passa és que la relació causa/efecte entre contaminació i malaltia, tret d´alguns episodis concrets, no és immediata sinó que tant el càncer de pulmó com altres afeccions respiratòries i cardiovasculars es produeixen al llarg del temps i això fa que molta gent no en siga conscient. Però els polítics tenen l´obligació d´estar informats, educar a la població i prendre mesures que aporten una vida saludable per a la ciutadania. Tot el contrari del que pretén Esperanza Aguirre amb la seua defensa irresponsable i antiga de la «lliure circulació» per als cotxes. Irresponsable per les connotacions per a la salut que té i antiga perquè la tendència en les ciutats més avançades és anar reduint el trànsit de vehicles a motor i afavorir unes ciutats lliures de fums. I això val tant per a les emissions contaminants del Diòxid de Nitrogen (NO2) i de l´Ozó Troposfèric (O3) com per a les emissions de Diòxid de Carboni (CO2) causant del Canvi Climàtic.
Què serà que Esperanza em recorda Trump i viceversa?
