De xarxes n’hi han moltes. La de la sèrie de canons units per llurs extrems per a la conducció de líquids i d’altres. En este cas, la que ha vist la llum verda és la de Museus Etnològics Locals, de moment, un total de vint que, coordinats pel Museu d’Etnologia de València, ha reunit a un grapat d’alcaldes, regidors de cultura i tècnics de museus etnològics municipals amb la intenció de crear una estructura de cooperació, assessorament i formació en etnologia. «Una manera de posar fi a l’aïllament dels museus locals creant un espai de comunicació i cooperació compartit». Els objectius: l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques, la formació i el reciclatge laboral, la millora de les competències professionals del personal, l'optimització dels recursos mitjançant polítiques d’intercanvi, coproducció d’exposicions o creació de circuits d’exhibició». Com també, millorar els sistemes de difusió i comunicació, un catàleg de serveis, seminaris tècnics i de gestió.
La trobada, que ha estat al Museu de la Rajoleria de Paiporta, incorpora des d’Aldaia a Requena un total de vint pobles. Aras de los Olmos, Torrent, Montroi, Benissoda, l’Olleria, Turís, Canet d’En Berenguer, Quartell, la Font de la Figuera, Genovés, Almàssera, la Llosa de Ranes, Algemesí, Enguera, la Pobla de Vallbona, Alzira, Bicorp, Albaida, Alpuente, Requena i Paiporta.
Un projecte de la Diputació de València, que segons va dir el responsable de l’Area Cultural, Xavier Rius, és «molt necessari», i que va endavant «per l’interès mostrat pels alcaldes i alcaldesses, i pels responsables del Museu d’Etnologia de València», referent en el camp de la cultura tradicional i popular, que va estar creat per l’escriptor, traductor i antropòleg Joan F. Mira als 60.
La llum verda, de moment, ha significat una posada en comú que ja ha donat més idees. És la primera fase. I també, l’apertura d’una línea de subvencions als programes i activitats d’estos museus. Un total de 70.000 euros, segons el director del Museu de aAlència, Francesc Tamarit, que afegia també la decissió d’editar catàlegs de les col·leccions. «Es tracta d’un sistema de treball cooperatiu», explicava. «I els seus objectius són la formació, la cooperació i l’assesorament». I és que, en estos moments, a la província de València només, «tenim més de 30 museus etnològics locals», afirmava. Alguns més grans, com el de la Festa d’Algemesí o el de la Rajoleria de Paiporta. Altres més menuts, com el de la mel en Montroi, el de l’aigua a Quartell o La Casa del horno, de Alpuente.
De moment, la xarxa ja té cosides intencions. Materials de difusió per al dia internacional dels museus, una marca diferencial al facebook «com element de difusió de cada museu, que serà administrador i podrà publicar el que està fent, les exposicions educatives, les visites guiades…». També està prevista la publicació d’un catàleg de les col·leccions d’estos museus, i activitats diverses.
Els museus parlen els uns dels…
Per eixemple, el programa Els museus parlen els uns dels altres; una mena de targeter postal on estaran tots junts. La idea és fomentar les rutes, elaborar itineraris comarcals «o més enllà de les comarques a través de les quals es puga fer un pla, anar d’una a una altra, conèixer els elements patrimonials o monuments que es puguen visitar».
Ara s’han marcat tres mesos per a que els museus facen la petició d’adhesió formal a la xarxa. Estan estudiant el reglament perquè una de les condicions és ser museu reconegut com a tal per la Generalitat. El requisit és tindre un inventari de la col·lecció, el plànol de la sala accesible a discapacitats, horari d’apertura i personal disponible. Un definitiva, un catàleg de serveis.
«Intentem que els ajuntaments s’esforçen en ser reconeguts», afegia Tamarit. «Tot això, en un projecte que naix de la diputació, lògicament», diu, tot i que els acords amb la Generalitat «els tenim clars».
Per al director del Museu, «l’etnologia és una disciplina científica que el que fa és estudiar costums tradicionals, formes de vida, els nostres sistemes de valors. I eixe estudi, fet no des de la perspectiva nostàlgica. Es fa perquè en este trànsit de la cultura tradicional, de les cultures orals a les industrials i les consumistes i posmodernes en les quals estem ara, ha estat tan ràpid tot que hem deixat de banda formes de vida, fins i tot objectes, com per exemple, la botija, que no n’hi ha frigorífic més ecològic. Hem adoptat nous valors i formes de vida que possiblement caldria que reflexionarem sobre ells».
Amb esta reflexió, la xarxa ja té cosides intencions. Un catàleg de serveis, rutes, turisme «que no siga agresiu ni de masses. Un turisme cultural que intenta interactuar amb el territori, siga municipi, comarca o ciutadà». I es referia a Venècia, i la seua situació de zoològic, el parc temàtic que causa molèsties». «Turisme selectiu, que respecta el mediambient, estima el patrimoni i interactua amb les persones». Tamarit també explicava que el Museu és territorial, « estem per a servir al territori del que és el conjunt del País». I en esta tasca no feia distinció de grans i menuts. De fet, una cosa important són les itinerants . «L’any passat vam fer 35 exposicions», diu. La de pilot, la crònica de la gran guerra, rituals de festa i foc, que s’inaugurava a L’Eliana. Ara, preparen una sobre la mort, com s’abordava tradicionalment i què està passant ara.
