El dia que mon pare va complir 49 anys, feia dècades que no feia sonar el clarinet, però encara tocava el teclat de la Underwood com un Steinway. Era el dia 1 de juny del 1967.
A mig matí, de l´hora de Greenwich, els Beatles, van presentar el millor disc de tota la història: Sergeant Pepper´s Lonely Hearts Club Band. Quan vulgues, pel motiu que siga, pots anar a escoltar-ne la cançó Lucy in the Sky with Diamonds (inicials L.S.D.), i fer la travessia psicodèlica naturalista amb el vaixell de cellophane flowers, newspaper taxis i deliciosos marshmallow pies.
Si ets capaç de fer més d´una activitat alhora, escolta el disc mirant la coberta amb deteniment. Aquella multitud de personatges inversemblants, colors, manies, i idees fantàstiques envoltant els quatre primers membres de la Banda del Club dels Cors Solitaris del Sergent Pebre. No hi trobaràs ni Jesucrist ni Gandhi. Però sí un aparell de televisió, una figura de Blancaneus. Sí Karl Marx, Freud, i el descol·locat guru Iogananda. I els aventurers Einstein i Livingstone. Sí a la literatura: d´Edgar A. Poe a L. Carroll, de Wilde a H.G. Wells, de Dylan Thomas a Burroughs... Sí al cinema: de la Dietrich a Mae West, de Marilyn Monroe a Marlon Brando...
Escolta amb atenció, des el principi del disc, aquella veu multitudinària; al final, aquell Mi Major simfònic perdent-se en l´univers o el caos. Mentrestant, no oblides d´endevinar-hi la música: Stockhausen, el rostre de Bob Dylan, i la nina amb una inscripció en el jersei: Welcome to The Rolling Stones.
Tal era la bogeria d´aquells temps, que unes setmanes després es transmeté per satèl·lit a trenta països del món l´himne adolescent internacional titulat All you need is Love: amb previsió revolucionària, i per això la cançó comença amb La Marsellaise.
La cosa va iniciar un boig estiu, anomenat després el Summer of Love, amb eclosió de la contracultura, rebotada també des del Festival del Golden Gate Park i el Pop de Monterrey, coincidint amb protestes contra la guerra del Vietnam, i amb la música avançant-se uns mesos al revolucionari Maig del 68 i als eslògans make love no war, prohibit prohibir, sigueu raonables demaneu l´impossible, i sobretot, jo declare l´estat de felicitat permanent.
¿I tu? Si ja havies nascut, o tens vida ara, tu sabràs, avant, lonely heart.
