Durant la segona partida que es jugà al trinquet de Guadassuar, el dimecres 11 d'agost del 2010, metre veia la partida, m'enrecordí d'una altra, ja fa molts anys al trinquet de Tavernes, en què, en eixa partida per no sé què, hi jugava de feridor d'una part, el que era un bon rest, que a hores d'ara és el seleccionador de l'equip nacional de pilota que cada any juga contra França, Bèlgica i països centre i sudamericans en les distintes formes del joc de pilota; eixe feridor era el Pigat, i, en eixa partida, en els jocs en els que li tocava ferir, féu tantes faltes de treta (en dos dels quatre jocs en els que hi va ferir hi féu quatre faltes seguides), i no hi hagué más remei que acabar-la o canviar-la, perquè allò era irreparable. Jo crec que l'amic Pigat podrà recordar-ho.
I durant la partida que jugaren el trio roig, León, Raül i Héctor II contra la parella blava, Miguel i Jesús, i Oltra ferint, m'enrecordí. Partida en la que valien les galerias, i, no hi havien mitges faltes. Començà amb iguals a 15, i els dos primers jocs es guanyaren des del rest, i 20-20. Però tot seguit, féu Oltra tres faltes de treta, pegant la pilota en els cantonets dels escalons, o no tocant paret, o al tamborí eixint-se'n fora, totes desgraciadament; després tornà a fer dues faltes, i, aixina, va seguir fent-ne moltes: però és que Héctor també en va fer prou, en total, se'n feren catorze o quinze; i això és el que em feu recordar lo del principi. Deixant acò, la partida va seguir tres jocs els blaus, 35-20, i seguí amb 60-35 del trio. Partida francament bona. Els dos mitgers, Raül i Jesús s'unflaren de jugar molt bé, Héctor es cansà de guanyar quinzes llençant a les galeries i una a la galeria llarga. Miguel complí, i León baixà un poquet casi al final, però remuntà seguidament. I hi hagueren prou jocs en què es repetiren els «val-i-trenta», i, «a dos». Hi havia molt d'interés en la partida, que agradà al no massa públic que hi va haver. I, també molta calor.
