Més de mig segle després de la seua mort (Quart de Poblet, 1 de maig de 1966) , Alberto Arnal, El Xiquet de Quart, continua sent un dels referents històrics d'este esport. Va ser el número u indiscutible dels trinquets valencians des de principis dels anys trenta fins a finals dels anys quaranta, quan va arribar el relleu de mans de Juliet d'Alginet.
Tots els que han conegut la irrupció de Paco Cabanes, El Genovés, saben que la seua indiscutible condició de número u de la història només va estar qüestionada per tots aquells que van veure en la seua plenitud al Xiquet de Quart, que, nascut en Serra el 31 de gener de 1913, es va criar en Quart de Poblet, va jugar al frontó en este poble, -segons la història que conta el seu gran admirador Rovellet- i es va formar com a jugador d'Escala i Corda a Manises. Quart va arribar a aconseguir tanta superioritat que en moltes partides, a fi d'igualar-les per a l'encreuament d'apostes, havia de jugar privant-se de fer el dau.
Després de deixar sentenciades a figures com el Faixero de Gandia o el Lloco de Burjassot, es va encarar a les cimes per a mesurar-se, amb un company de segona fila, als més poderosos trios. El format per Llíria, Mora de Moncada i Micalet el de Paterna, era el triat per a les partides estel·lars, que en Pelayo es jugaven la vesprada dels dijous, coincidint amb el dia de mercat d'animals que des de segles anteriors se celebrava en el llit del Túria, davall del Pont de Fusta.
La inauguració del Trinquet Levante d'El Grau/Canyamelar va suposar un revulsiu per a molts pilotaris que van exigir millors condicions a Pelayo. Quart va deixar d'anunciar-se en este trinquet durant quasi un any. La seua volta, després de superar les diferències amb l'empresa, va suposar un esdeveniment de primer nivell, amb el de gom a gom. Igual que es va omplir en la històrica partida immortaliltzada per Finezas en què les figures d'este esport van homenatjar al Potemkin en partida disputada en plena guerra civil, quan el trinquet va estar en mans dels sindicats.
Alberto Arnal era un cavaller en els trinquets, en els que mai se li va sentir una mala paraula ni una recriminació al company. Molt corpulent, la seua pilota era verinosa. Destrossava les mans rivals i això que en aquell temps no passaven de 32 o 33 grams. Els cronistes de l'època el van qualificar com un jugador enciclopèdic. El seu carxot, tant de dreta com d' esquerre era demolidor.Segurament li va ajudar en això els seus inicis en el frontó del Casino de Quart.
El Xiquet de Quart va ser, en el seu ocàs com a jugador, un home desgraciat. Pergué un fill en un accident. La seua vida va canviar de manera radical, i de la seua alegre amistat amb el Príncep Gitano, inclús dels seus inicis com a actor, va passar a una tristesa que intentava oblidar a costa de la seua salut. Va morir als 53 anys en Quart de Poblet.
Molts anys després de la seua mort, en 1984, se li va tributar un gran homenatge en Pelayo que es va omplir. Fou gràcies a la iniciativa de dos bons aficionats del seu poble , amics personals del geni, Francisco Moncholí , El Horchatero i Antonio Alemay, El Gat; la col·laboració de l'empresa Tuzón, que ja dirigia el trinquet; de la Federació de Pilota i de les primeres figures que van completar el millor cartell de l'època: Genovés I i Pepe contra Eusebio, Vicente i Vicentico. La seua néta va recopilar la història del seu iaio en una publicació.
Homenatge en el seu poble
Diumenge que ve, 3 de setembre, i com es ve fent des de fa 28 anys, se celebrarà el tradicional homenatge a esta gran figura. Serà en el carrer L'Amistat, al costat del Casino, amb un cartell de primer nivell. A les 17,30 hores, partida de juvenils entre les formacions de Quart de Poblet i de Montserrat. A continuació, l'equip de Quart, amb Adrián, Monrabal i Arcusa II mesurarà les seues forces contra Massalfassar que alinearà a Moro, Víctor, Bueno i Jaime. Patrocinat per l'Ajuntament i organitzat pel club local. Quart de Poblet va dedicar un dels seus carrers a esta llegenda de la pilota valenciana.
